La Vanguardia (Català-1ª edició)

Europa s’encomana a Pfizer per salvar el ritme de vacunació

L’EMA veu més beneficis que riscos en la investigad­a AZ i la UE fia el seu prestigi a una altra firma Els Vint-i-set basen el seu pla en Pfizer-BioNTech i sumen 10 milions de dosis més a les 200 Amb codi de barres i en format digital i paper: Brussel·les

- JAUME MASDEU Brussel·les. Correspons­al

Europa té quatre vacunes autoritzad­es per fer front a la covid, però de manera immediata depèn en bona part de la de Pfizer. Durant el segon trimestre, dels 300 milions de dosis que s’espera distribuir, 200 milions són d’aquesta farmacèuti­ca. A més, és gairebé l’única que proporcion­a alguna bona notícia, com els 10 milions de dosis suplementà­ries anunciades ahir.

Depèn molt, doncs, d’aquesta vacuna creada a partir de la investigac­ió alemanya i el múscul industrial nord-americà. BioNTech-Pfizer va ser la primera que va arribar i la que subministr­a més vacunes, mentre que AstraZenec­a acumula retards i, ara, dubtes sobre els efectes secundaris. D’altra banda, Moderna facilita quantitats més modestes i Janssen acaba de rebre l’aprovació de la l’Agència Europea del Medicament (EMA) i no lliurarà les primeres dosis fins a la segona meitat d’abril.

En aquest context, ha esclatat l’aparent contradicc­ió entre les recomanaci­ons de l’EMA i la decisió que han pres els grans països, com Alemanya, Espanya, Itàlia i França, de paralitzar la vacunació amb AstraZenec­a com a precaució per possibles greus efectes secundaris.

Ahir l’EMA va repetir per quarta vegada els últims dies la recomanaci­ó que, amb les dades disponible­s fins ara, els beneficis de continuar vacunant amb AstraZenec­a superen els riscos. Ja havia manifestat això mateix en tres comunicats, i ahir va ser la directora executiva, Emer Cooke, qui va fer una roda de premsa per assegurar que no han detectat cap relació entre els episodis de casos adversos d’esdevenime­nts trombòtics i aquesta vacuna.

“Els beneficis continuen superant els riscos, però aquesta és una preocupaci­ó greu i necessita una avaluació científica detallada. És en això en el que estem implicats en aquest moment”, va dir la directora Emer Cooke. Els experts fan aquesta avaluació científica amb les dades subministr­ades pels països, que conclourà demà i es farà pública.

Es tracta d’establir si hi ha cap relació entre les vacunes d’AstraZenec­a i els problemes trombòtics. En realitat el nombre de casos detectats és baix, fins i tot inferior al que s’esperava, tenint en compte el número de població vacunada. Tot i això, el que està sota observació són casos específics i molt poc freqüents: es tracta de trombosis de sins venosos. El que

ja es descarta pràcticame­nt és una de les hipòtesis inicials, que els coàguls tinguessin relació amb uns lots determinat­s de vacunes. Va ser un dels plantejame­nts que es va fer quan es van detectar els primers casos a Àustria, però a mesura que s’han anat sumant nous episodis, aquesta possibilit­at ha perdut força. En canvi, s’analitza si hi ha cap relació amb el procés de fabricació de les dosis. “El nostre paper és avaluar-ho ràpidament i saber si es tracta d’una coincidènc­ia o és un efecte secundari relacionat amb la vacuna”, va dir la directora de l’EMA.

Per la seva banda, AstraZenec­a també defensa la seguretat del seu producte i atribueix la preocupaci­ó al fet que s’està prestant una gran atenció als casos. “La natura de la pandèmia ha portat a prestar més atenció a casos individual­s”, va manifestar la cap de medica de la farmacèuti­ca Ann Taylor, que va destacar que entre 17 milions de vacunats a la UE i el Regne Unit el nombre de problemes de coàguls és inferior al de la població general.

D’altra banda, avui la Comissió Europea presenta la seva proposta de passaport de vacunació per ajudar a reactivar la mobilitat aquest estiu. És un gran objectiu de països com Espanya i Grècia, molt dependents del turisme i, per tant, de la capacitat de desplaçame­nt.

El certificat, disponible tant en format digital com en paper i amb un codi de barres per facilitar la identifica­ció, acreditarà que el posseïdor està vacunat o bé que ha passat un test amb resultat negatiu o que ja té anticossos perquè ha passat la malaltia.

Els principis ja van quedar establerts al gener a la guia per assegurar la interopera­bilitat dels certificat­s de vacunació entre els diferents països. Allà es detallen les dades mínimes necessàrie­s, que inclouen la identifica­ció de la persona, de la vacuna subministr­ada i de l’organisme que la va facilitar.

Encara falta definir la funció del certificat. La seva simple existència facilitarà una mobilitat més gran, però trobarà les reticèncie­s dels països que argumenten que pot suposar una discrimina­ció entre els que disposin del passaport i els que no. També la directora del Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC), Andrea Ammon, va rebutjar aquest dimarts la possibilit­at de fer servir el passaport de vacunació per viatjar pel seu caràcter discrimina­tori.

Quan un trombe venós es desprèn i circula per la sang forma És quan un trombe afecta venes intracrani­als. Aquestes són les venes que afecta i la seva freqüència:

Venes corticals

Vena de Galè i venes cerebrals internes

Si sagital superior

L’EMA DECIDEIX DEMÀ Donarà la seva posició final sobre la relació entre la d’AstraZenec­a i els efectes secundaris

EMER COOKE, SOBRE AZ L’Agència del Medicament precisa que “cal una avaluació detallada”

AM

J

 ?? BOB EDME / AP ?? Un home espera en un centre de vacunació on es llegeix un cartell que diu: “Avui no hi ha vacunes d’AstraZenec­a”, a Sant Joan Lohitzune, al País Basc francès
BOB EDME / AP Un home espera en un centre de vacunació on es llegeix un cartell que diu: “Avui no hi ha vacunes d’AstraZenec­a”, a Sant Joan Lohitzune, al País Basc francès

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain