La Vanguardia (Català-1ª edició)
Creix la plantilla sanitària i milloren els contractes, però falten infermeres
El CatSalut diu que, encara que no siguin els mateixos llocs de treball, 13.000 es mantenen Les visites virtuals encara són majoria en atenció primària
La covid ha estat un potent accelerant per fer possible canvis i millores en el món sanitari que habitualment acabaven enterrats durant anys en informes i esperes polítiques. I, per bé que no de manera homogènia, el sistema públic està llançat a proposar noves idees i un altre tipus de solucions.
El canvi més rotund ha estat la plantilla. El sector sanitari públic i concertat ocupa unes 100.000 persones i la covid ha comportat contractar-ne 13.000 més. En l’atenció primària, el CatSalut calcula que el creixement és de més d’un 19%. Als hospitals, un 10% de mitjana.
Ara molts hospitals estan en ple procés de convocatòria de places indefinides. La infermeria és el principal objectiu. Durant l’any covid s’ha fet un altre pas que semblava impossible: esborrar els contractes per dies i fins i tot hores. Aquest model de maltractament sembla abolit i la plantilla flotant d’infermeres, imprescindible als hospitals, es converteix en temporal però no precària.
A l’hospital del Mar, per exemple, en aquests moments estudien un tipus de contracte que garanteixi descansar un cap de setmana de cada tres. “Tots fem un esforç per cuidar millor els nostres éssers estimats”, resumeix Pau Gomar, responsable de recursos humans de l’hospital.
“Teníem una veritable necessitat de donar estabilitat i de fidelitzar aquestes plantilles. Això no té marxa enrere”, reconeix Pilar Varela, directora de recursos 2019 Presencial No presencial
7
Milions de visites 6
5 4 3 2 1 0
FONT:
G
F
M
VISITES MENSUALS PER TIPOLOGIES
2020
No covid presencial No covid no presencial
Covid presencial Covid no presencial humans del Clínic.
Els hospitals han pogut créixer una mitjana d’un 10% en plantilla i hores de feina perquè el CatSalut en va augmentar la tarifa el 2020 per fer front a aquesta muntanya de noves despeses que arribaven. “Però continuen faltant infermeres”, reconeixen. Cal formar-ne més.
Han crescut tant com han pogut en contractes i quedant-se els alumnes d’últim curs, però també ha augmentat la presència i la rellevància de treballadors socials –membres de cada vegada més equips, com l’atenció a violències contra menors o en l’hospitalització a domicili–, enginyers –que van sorprendre tothom quan van muntar en qüestió d’hores noves ucis en una biblioteca i un hospital en un hotel–, informàtics, fisioterapeutes .... Algunes professions van ser peces invisibles de l’engranatge hospitalari fins que la covid els va destapar. També es queden.
Un altre gran canvi als hospitals és la capacitat de decisió. Han trencat rigideses administratives i, sobretot, la dura jerarquia. Es va estrenar amb l’adrenalina de la primera onada i ha estat un descobriment per a tothom. Tant que “oferim cursos de lideratge als comandaments, perquè ara necessiten anar molt més enllà del simple control”, explica Varela.
Molta més tecnologia, iniciatives atrevides per exemple en robòtica per evitar contagis. “Ens atrevim
MANCANCES Salut Pública ha augmentat els recursos per al rastreig però continua pobre
OBRES NOVES Els cinc annexos aixecats en mesos són una promesa de més agilitat administrativa
a proposar-ho i estudiar-ho: per què no un robot per evitar entrar amb el menjar a l’habitació d’una persona contagiosa?”, reflexiona Varela. Formació en línia pensada per connectar-se a deshores, nous perfils professionals, “horaris que no facin totalment incompatible la professió amb la vida personal”, apunta Gomar. Tot això es va quedant. Els sous, en canvi, continuen estancats.
Una altra prova de la nova agilitat d’un sistema tan pesant com el sanitari ha estat la construcció dels cinc annexos covid dels hospitals de Bellvitge, Can Ruti, Pere Virgili, Arnau de Vilanova i Broggi: en pocs mesos i adaptats a les necessitats de cada un.
El dèficit sanitari més gran de la pandèmia, al marge dels epis durant les primeres setmanes, se l’ha emportat Salut Pública. Va posar de manifest les dramàtiques mancances quan va començar la desescalada a l’estiu, incapaç de rastrejar brots i casos. I fins al novembre no s’ha consolidat una plantilla que se suposa que és suficient, del voltant de 1.300 persones, entre tècnics superiors, enquestadors i d’altres, i el reforç de 1.600 gestors covid integrats als CAP, que probablement es quedin com a personal de la primària. El dèficit sembla evident, sobretot en intel·ligència epidemiològica. Continuarà pobre.