Espanya tindrà taxa de residus per evitar les multes de la UE

El reciclatge el 2020 no va assolir les metes europees del 50%

Espanya haurà de posar tota la carn a la graella per evitar multes de la UE per haver incomplert la directiva marc de residus del 2009 (revisada el 2018). Aquesta norma exigia arribar a un nivell de recuperació i reciclatge d’un 50% dels residus municipals el 2020, però la meta no s’ha assolit. En aquest sentit, la Comissió Europea ha obert un procediment d’infracció i ha enviat una carta de requeriment a Espanya per no haver adaptat aquesta directiva a temps. En resposta, el Govern espanyol ha accelerat la tramitació del projecte de la nova llei sobre residus, que ha d’aprovar abans del juliol. S’hi introdueixen diverses figures de fiscalitat bàsiques, com una taxa municipal de residus per al contribuent. L’objectiu últim és garantir una bona gestió de les escombraries i propiciar cotes de reciclatge més altes.

Per primera vegada, els ajuntaments espanyols es veuran obligats a implantar una taxa pública diferenciada i específica per a la recollida i el tractament dels residus domèstics municipals de la seva competència. Ho recull el projecte de llei. També es vol dotar els municipis de prou finançament, cosa que moltes vegades no passa. La gran majoria no tenen aquesta taxa específica per a aquest servei; d’altres l’“amaguen” en l’IBI o “penja” d’altres taxes, amb les quals no es cobreixen tots els costos.

Igualment, i fruit de la pressió rebuda des de la Comissió Europea, el Govern espanyol també ha acceptat introduir en la futura llei un gravamen sobre l’abocament i la incineració dels residus (municipals, industrials, runa...) per penalitzar aquest tipus de tractaments. Aquest impost l’hauran de pagar els que portin els residus a aquestes instal·lacions, i vol provocar un efecte dissuasiu, de manera que es prenguin mesures per facilitar el reaprofitament de materials i complir les directives europees.

L’aplicació d’aquest gravamen ha estat reclamada per la Comissió Europea i per la Generalitat (a Catalunya sí que s’aplica) per evitar el “turisme de residus” a comunitats que no el tenen per estalviar costos. La falta d’una fiscalitat ambiental explica els pobres resultats de reciclatge. Espanya ha incomplert els objectius previstos a la llei de Residus del 2011 i a la directiva marc europea del 2009, revisada el 2018, en les quals s’establia que abans del 2020 la quantitat de residus domèstics i comercials destinats a la reutilització i el reciclatge “haurà d’assolir, en conjunt, com a mínim el 50% en pes”. Entre aquests materials s’inclouen la fracció de la matèria orgànica, paper, metalls, vidre, plàstic i d’altres.

El 2018 el reciclatge es va quedar a Espanya en un 35%, i el 2019, en un 34,8%. Sobre la base d’aquestes dades, el 2018 la UE ja va considerar que “Espanya està en risc de no assolir l’objectiu per al 2020”.

La futura llei recollirà els compromisos europeus sobre preparació per a la reutilització i reciclatge de residus (un 55% el 2025, un 60% el 2030 i un 65% el 2035), i avançarà l’obligació d’instaurar la recollida de la matèria orgànica a tot Espanya. S’haurà de fer abans del 31 de desembre del 2021 per als municipis de més de 5.000 habitants i abans de finals del 2023 per a la resta. A Catalunya aquesta norma ja regeix des del 1993. Els materials tèxtils hauran de tenir una recollida separada abans de finals del 2024. També s’hi inclou la demolició selectiva de les edificacions perquè els materials i les substàncies puguin ser retirats i manipulats de manera segura, especialment l’amiant. Per això, en la demolició selectiva s’han de separar els components (fusta, formigó, maons, metalls, vidre...).

També hi haurà una càrrega impositiva que gravi el tractament als abocadors i les incineradores