La Vanguardia (Català-1ª edició)
Posidó Pogacar, Hèrcules Van Aert
El prodigi belga guanya la crono final i el campió del Tour s’adjudica la cursa
Notícia. Filippo Ganna no va guanyar la contrarellotge final de la Tirrè-Adriàtic, de 10,1 km, a San Benedetto del Tronto. Per això, el món ciclista va arquejar les celles ahir quan el campió del món en l’especialitat va fallar.
Qui va demostrar que Ganna és humà i no és un robot, encara que fins ara ho semblava, no és un qualsevol. Wout van Aert és un superdotat capaç de manar en tots els terrenys. L’italià sumava vuit cronos seguides guanyades. Però 17 mesos després, no va fer el millor temps. Se li va escapar.
Els organitzadors de la cursa dels dos mars es fregaven les mans pensant en la possible victòria de Ganna. Les postres perfectes per a set dies en què havien guanyat els millors del món: Van Aert, Alaphilippe, Van der Poel (2) i Pogacar, el campió del Tour, que es va emportar el mallot blau i el trident de Posidó. Els ingredients han estat espectaculars en una prova que durant anys servia perquè els velocistes lluïssin figura abans de la Milà-Sanremo.
Tot havia sortit d’allò més bé, fins que es va torçar l’epíleg. El favorit no va trobar el seu ritme. Va ser tercer. El van superar el campió d’Europa de la modalitat (Kung, segon) i... Van Aert.
El belga del Jumbo va marcar 11m6s, rodant a més de 54,5 km/h, per adjudicar-se la segona etapa en la cursa. La Tirrè-Adriàtic va acabar com havia començat: amb triomf de Van Aert.
Als 26 anys, és potser el més complet de tota la nova generació que domina el calendari. Pot guanyar l’esprint, pot guanyar un monument (ja té una Sanremo i dissabte vol la segona), pot superar la muntanya (al Tour com a gregari de Roglic) i pot guanyar en contrarellotge. Com al forçut Hèrcules, res no se li resisteix.
I tot ho ha demostrat en aquesta Tirrè. Va vèncer la primera etapa en volata, va aguantar i va ser novè a Prati di Tivo (de 14 km a un 7%) i va derrotar Ganna a la crono. Dues etapes per a ell, dues per a Mathieu van der Poel (Alpecin).
Tadej Pogacar (UAE) només en va guanyar una, però els seus atacs pujant són poderosíssims. Es va emportar la general, com al Tour dels Emirats fa unes setmanes i al Tour el 2020. Un altre èxit abans de Brest, punt de sortida de la ronda francesa el 26 de juny. Per a la seva col·lecció, una prova que no va guanyar ni Merckx l’única vegada que la va córrer, el 1976.
A San Benedetto del Tronto va exhibir un gran rendiment a la contrarellotge (va ser quart), la gran arma de Roglic, el seu compatriota i rival a les grans voltes. Mentrestant, Mikel Landa (Bahrain) va poder conservar la tercera plaça de la general per 16s davant Bernal (Ineos). L’alabès va quedar només darrere de Posidó i Hèrcules.