La Vanguardia (Català-1ª edició)
Adeu a l’heroi inesperat
Drew Brees, dels Saints de Nova Orleans, es retira amb 20 anys de passades magistrals
Quan una llegenda desapareix, alguna cosa es mor dins nostre. És el que els degustadors del bon futbol americà, independentment de l’equip, senten en aquest moment, a l’hora del comiat, per Drew Brees, una de les grans estrelles de tots els temps.
Drew Brees, de 42 anys, sempre ha semblat un senyor gran. Qualsevol se’l podia imaginar de vint-i-un botó i treballant en una oficina bancària o venent pòlisses d’assegurança, en lloc de veure’l amb les malles, el casc i la creu dels Saints. Però darrere d’aquesta aparença poc propícia s’hi amagava un dels herois d’aquest esport.
Després de dos decennis, Brees, un dels millors quarterbacks que hi ha hagut en la història, va anunciar diumenge que es retira. És a l’Olimp dels elegits malgrat que només ha guanyat un anell.
Els Saints de Nova Orleans eren màrtirs, eterns perdedors fins que Brees va acceptar la seva oferta, el 2006. Van tocar la glòria.
El seu braç llançava amb una precisió matemàtica, en una sincronització perfecta entre el pensament, l’ull i el braç.
Parlen les estadístiques. El seu adeu arriba sent el líder a l’NFL en la suma de iardes guanyades amb les seves passades (80.358) i segon en tota la història pel que fa a passades de touchdown (571). Brees va batre el rècord en aquest apartat que mantenia Peyton Manning. Tot i això, aquesta temporada s’ha vist superat pel quarterback etern Tom Brady, de 43 anys, i continua. Precisament contra els Buccaneers de Brady va perdre el seu últim partit, al gener. Després del partit es va saber que Brees havia jugat amb diverses lesions.
Va debutar als San Diego Chargers el 2001. En el seu tancament amb l’equip californià, la temporada 2005, va tenir una lesió devastadora a l’esquena.
Això no li va impedir estar a punt per al primer partit el 2006, amb els Saints.
Malgrat el que diuen les estadístiques, Brees sempre serà reverenciat per haver ajudat aquesta franquícia a sortir del pou i a la ciutat de Nova Orleans, on va arribar en plena ressaca per la destrucció de l’huracà Katrina.
Com va recordar el seu entrenador, Sean Payton (va agafar l’equip el mateix 2006 i continua), no s’hauria pensat mai que, sota aquelles circumstàncies de destrucció, Brees acceptaria l’oferta. Es pensava que se n’aniria a Miami. Al contrari. Va triar aquella organització per reconstruir l’esquena, la carrera, l’equip i la regió. Es va comprometre a recaptar milions i destinarlos a refer escoles, parcs o pistes d’atletisme.
Els Saints eren un desastre. El 2005 van acabar amb tres victòries i tretze derrotes. No havien aconseguit una victòria en un playoff en 39 anys. Els seus aficionats eren famosos perquè anaven a l’estadi i es posaven una bossa de paper al cap per no veure-ho.
En la primera temporada va portar els Saints a la final i en la quarta van guanyar la Super Bowl (febrer del 2010). Des d’aleshores aquest equip sempre ha estat entre els destacats. Malgrat que Brees ja no va poder sumar cap més lliga, els Saints sempre han estat al capdamunt.
És el llegat d’un jugador que va desafiar a les seves condicions físiques per ser una llegenda.
El 2006 va acceptar l’oferta dels Saints i va ajudar a refer l’equip i la ciutat, castigada pel ‘Katrina’