La Vanguardia (Català-1ª edició)
Instal·lació d’un dispositiu de publicitat exterior que purifica l’aire a la via pública
Clear Channel, una multinacional especialitzada en publicitat a l’espai exterior, ha instal·lat al port de Barcelona el primer prototip integrat al mobiliari urbà publicitari que redueix la contaminació i genera espais d’aire net a la via pública. La creació d’aquest dispositiu s’ha desenvolupat
COMSA amb l’empresa barcelonina Urban Air Purifier, dirigida per Joaquín Cusí. La presidenta de Port de Barcelona, Mercè Conesa, i el responsable del sud d’Europa de Clear Channel, Jordi Sáez, van assegurar que es tracta d’una iniciativa que és pionera a escala mundial. / Redacció
gran part de la història, però amb causes i raons que no l’esgoten, perquè, almenys de moment, depèn del factor humà i això és el més preocupant.
Pels individus o per les masses?
És més fàcil que l’individu transcendeixi els seus instints quan actua com a tal que quan forma part de la massa. La massa fa possibles genocidis que potser cap persona no és capaç de desencadenar.
Per exemple?
En plena fam potser vostè compartiria el seu menjar amb un veí; però vostè mateix no seria estrany que formés part de la turba que saqueja un magatzem...
I la conclusió és...?
Que no la busquem. No hi ha una teoria general de la història i és meravellós, perquè podem continuar interpretant-la. Sense la Revolució no hi ha Napoleó, però sense Napoleó –i la seva singularitat– no s’explica Europa.
Però la psicologia de masses explica els cicles econòmics de Kondratiev.
Eufòria i depressió en massa, però cada líder davant d’ella és únic. La massa aclama o esbronca Napoleó seguint els mateixos mecanismes que la que va aclamar Hitler. Però davant d’aquella massa hi ha també Napoleó o Hitler en la seva singularitat irrepetible.
Els populismes necessiten connectar-se amb un líder per repetir la història?
Però les conseqüències d’aquesta fusió serien molt pitjors avui per allò que va advertir Bertrand Russell: “És raonable esperar que un home aguanti l’estrebada a l’altre costat d’una corda durant un temps; però no és raonable esperar que ho faci sempre”. I es referia al maletí amb el botó que avui pot desencadenar una guerra nuclear.
Estem evitant la fi del món, però podem reconstruir-lo?
Esperem que un grapat de líders pactin salvar el món de l’escalfament o de la guerra nuclear, o potser no; però és fàcil predir que les masses mortes de gana o malaltes d’odi posin fi al planeta.
Què li agradaria que passés?
Que un emperador com Marc Aureli trobés al seu interior la humilitat, com ell, per servir no només el seu destí, ni el del seu poble, sinó el de tota la humanitat, i que els altres fóssim capaços d’entendre-ho.
Avui els emperadors no escriuen Meditacions com Aureli, sinó tuits.
Jo el convido a pensar que no hem pactat solucions per a tota la humanitat perquè hàgim fracassat, sinó perquè encara no ho hem intentat.
Per què encara no ho hem intentat? Potser perquè som neandertals amb un mòbil, amb el neurolink de Musk, amb armes atómiques... però amb el progrés moral d’un ximpanzé?
Edat? El sentit radica en el fluir: no li posi xifres. Soc americà: ens preocupen més els fets que les interpretacions, que són més rellevants. Ni jo no em conec com a persona, però sé com actuaria en massa. El mòbil ens ha convertit en cíborgs, però en massa encara ens comportem com primats
Lluís Amiguet