La Vanguardia (Català-1ª edició)
La Societat de Nacions a Barcelona
El 10 de març del 1921 es va inaugurar al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona la Primera Conferència General sobre Comunicacions i Trànsit de la Societat de Nacions, una Societat de Nacions que havia nascut per impuls del president nord-americà Woodrow Wilson, amb la pau de Versalles, al final de la Primera Guerra Mundial, per evitar noves guerres com aquella que acabava de finalitzar.
La notícia no va tenir una gran acollida en la premsa de l’època, preocupada i ocupada, com estava, per l’assassinat a la plaça de la Independència de Madrid, el 9 de març, del president del Consell de Ministres, Eduardo Dato, del Partit Conservador.
Així com avui estem acostumats a la celebració de conferències i tractats internacionals, als anys vint del segle passat això no era normal, i per això la societat internacional va acollir amb entusiasme aquesta conferència de Barcelona, que havia de desenvolupar el principi de lliure circulació comercial que el pacte de la Societat de Nacions havia inscrit al seu article 23, que pretenia la llibertat i l’equitat en les relacions comercials entre països.
A Barcelona no es va negociar sobre l’equitat, però de la importància de la conferència de Barcelona en dona una idea el fet que fins que no es va substituir per l’Organització de les Nacions Unides al final de la Segona Guerra Mundial, la Societat de Nacions només va aconseguir tirar endavant 30 tractats internacionals, dels quals cinc es van signar a la conferència de Barcelona (la convenció i estatut de la llibertat de trànsit entre els països d’origen i destinació de les mercaderies, la convenció sobre vies navegables definides com d’interès internacional, la declaració sobre el dret a pavelló dels països sense litoral, la recomanació sobre lliure trànsit dels ferrocarrils internacionals i la recomanació sobre ports de règim internacional).
La conferència, iniciada el 10 de març, es va clausurar el 20 d’abril, una durada que avui ens sembla llarguíssima però que en aquella època era normal, perquè les dificultats de transport que havien d’afrontar els delegats dels dotze països llatinoamericans i els quatre de països asiàtics assistents obligaven a rematar les tasques de les conferències sense haver de recórrer a noves convocatòries. Aquests delegats extraeuropeus s’havien d’unir als 23 països europeus membres de la Societat de Nacions i als observadors Alemanya i Hongria, a més de les delegacions de la Comissió Central per a la Navegació del Rin d’Estrasburg, l’Oficina Internacional de Transports per Ferrocarrils de Berna i l’Oficina Internacional del Treball de Ginebra.
La conferència de Barcelona
va servir per aprovar cinc tractats internacionals, els principis dels quals encara estan presents en lletra o esperit als textos internacionals reguladors de la globalització que avui presideix l’economia mundial i el màxim exponent del qual és l’Organització Mundial del Comerç (OMC), que precisament ha vist com el president Joe Biden desbloquejava el nomenament de la seva nova directora general el 5 de febrer després del veto de l’administració Trump.
El president de la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch, va posar al servei de la conferència el palau de la llavors Diputació, a la plaça Sant Jaume, on va ser ubicat el Secretariat de la Societat de Nacions, dirigit per Jean Monnet i qui va presidir la conferència com a representant d’Espanya davant la Societat de Nacions i ambaixador d’Espanya a París, José María Quiñones de León, si bé el delegat d’Espanya a la conferència va ser José Gallostra. Cal dir que per a la tria de Barcelona per a aquell magne esdeveniment comercial van exercir el seu paper Josep Maria de Sagarra, llavors molt vinculat al govern de Bolívia, i Eugeni Xammar, del Secretariat de la Societat de Nacions. Dels espanyols que van tenir un paper a la conferència es pot esmentar Salvador de Madariaga.
El penúltim dia de la conferència, el separatista Comitè ProCatalunya va aprofitar la presència de la nombrosa representació oficial estrangera per reivindicar la seva idea d’una Catalunya lliure repartint fulls volants i segells.
Fa cent anys, la conferència sobre Comunicacions i Trànsit va tenir una entusiasta acollida internacional