La Vanguardia (Català-1ª edició)
El metge que va canviar el tractament del càncer
Consternació per la mort prematura de Josep Baselga a causa de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob
Josep Baselga, figura clau en el progrés de l’oncologia a Espanya des dels anys noranta i en el desenvolupament de les teràpies moleculars que han salvat milers de vides a tot el món, va morir ahir a la matinada als 61 anys a causa de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob, un trastorn neurològic degeneratiu d’evolució ràpida.
Després de conèixer el diagnòstic, va decidir passar les últimes setmanes de la seva vida a Catalunya. Va morir envoltat de la seva família a la seva casa de la Cerdanya. Abans de perdre l’autonomia, va poder gaudir del contacte amb la natura en passejos a muntanyes properes i en una darrera visita al llac de Meranges.
Per les seves contribucions a les teràpies moleculars i per la seva visió de posar la ciència al servei dels pacients, Baselga està reconegut com una de les figures més importants que han transformat la medicina del càncer les tres últimes dècades. La línia conductora de la seva carrera ha estat que “els avenços de la investigació han d’arribar com més aviat millor a les pacients”. Solia dir-ho en femení perquè les seves pacients eren de càncer de mama.
Conscient que no podia aconseguir-ho sol, va aconseguir aglutinar metges i investigadors en l’objectiu comú de tractar les persones amb càncer. Va saber guanyar-se el suport de la indústria farmacèutica, de fundacions i de governs. I va aconseguir que la comprensió cada vegada millor dels mecanismes moleculars del càncer es traduís en avenços clínics que han millorat el tractament de múltiples tipus de tumors.
Havia nascut a Barcelona el 1959. Fill d’un metge i una infermera, a casa seva solia parlar-se de medicina a l’hora de dinar. Aquelles converses van influir en la seva vocació. Tres dels quatre germans Baselga s’han dedicat a professions sanitàries.
Va decidir especialitzar-se en oncologia perquè “sempre m’han apassionat els grans reptes de la medicina i en aquell moment s’intuïa que el càncer podia ser el pròxim gran avenç”, segons va declarar en una entrevista a La Vanguardia el 2010. “S’acabaven de descobrir els primers oncògens humans i s’intuïa que la ciència començaria a aportar respostes”.
Després d’acabar el MIR a l’hospital Vall d’Hebron, va renunciar a la comoditat d’un lloc de treball immediat i va anar a Nova York per ampliar la seva formació a l’hospital Memorial Sloan Kettering. Va ser a Nova York on va conèixer la seva esposa, Silvia Garriga, amb qui ha tingut quatre fills.
A l’hospital Memorial Sloan Kettering, es va centrar en el tractament del càncer de mama i va estar a primera línia del desenvolupament de les primeres teràpies moleculars contra el càncer, que van suposar una revolució en el tractament dels tumors.
A diferència de la radioteràpia i la quimioteràpia, que ataquen indistintament cèl·lules malaltes i sanes, les teràpies moleculars actuen de manera selectiva contra les cèl·lules tumorals. Apassionat per la biologia, Baselga ha dedicat gran part de la seva carrera a comprendre com funcionen les cèl·lules canceroses i a buscar-ne els punts vulnerables per atacar-les amb fàrmacs.
Va tenir un paper molt actiu en el desenvolupament clínic del trastuzumab (o herceptina), la primera teràpia molecular que va ser aprovada i que va canviar la perspectiva del tractament del càncer de mama. Va participar després en el desenvolupament d’un gran nombre d’altres teràpies moleculars, entre les quals destaquen el cetuximab (utilitzat, entre altres, per a càncers colorectals i de cap i coll), el pertuzumab (per a càncers de mama) i el lapatinib (també per a càncers de mama).
El 1996 va tornar a Espanya per reformar i dirigir el servei d’oncologia de l’hospital Vall d’Hebron. Va convertir l’hospital en un dels centres de referència de l’oncologia a Europa; va crear la Unitat d’Investigació de Teràpia Molecular (UITM-Fundació la Caixa), que avui està reconeguda com una de les líders mundials en assajos clínics de fase I de nous fàrmacs contra el càncer; i va fundar l’Institut d’Oncologia de Vall d’Hebron (VHIO), on avui treballen més de 150 investigadors.
Després de 14 anys a Barcelona, el 2010 es va incorporar a l’hospital General de Massachusetts, a Boston, per dirigir la divisió d’Oncologia-Hematologia. Dos anys més tard, va tornar a l’hospital Memorial Sloan Kettering de Nova York com a director mèdic.
Amb un caràcter entusiasta, amb l’ambició d’avançar ràpidament contra el càncer i amb poca paciència per aturar-se davant obstacles (“les pacients no poden esperar”, deia), al llarg de la seva carrera es va guanyar admiradors, però també detractors. Es va veure obligat a dimitir el setembre del 2018 de l’hospital Memorial Sloan Kettering després que un article publicat a The New York Times l’acusés de no haver revelat conflictes d’interès amb companyies farmacèutiques en alguns dels articles científics que havia publicat. Baselga sempre va defensar la seva innocència. Cap d’aquells articles científics no ha estat retirat ni els seus resultats han estat mai qüestionats.
Es va incorporar a començaments del
2019 a la companyia AstraZeneca com a director de l’àrea de Recerca i Desenvolupament (R+D) de càncer. Tenia la seva base de treball a Gaithesburg (Maryland), a l’àrea metropolitana de Washington.
A la seva última aparició pública, a El món a RAC1 el 2 de novembre, quan encara no es coneixien els resultats d’eficàcia i seguretat de cap vacuna contra la covid, va vaticinar amb el seu optimisme habitual –i la va encertar– que “abans de final d’any ja hi haurà més d’una vacuna disponible”. Va dir que “passarem un hivern horrorós” i que “a l’estiu podrem tenir una vida relativament normal”. En aquell moment, però, encara no sabia que ell no arribaria a veure l’estiu.
PERE ARAGONÈS Vicepresident del Govern
Va ser pioner en el desenvolupament de les teràpies moleculars que han revolucionat l’oncologia
Després de conèixer el diagnòstic, va decidir passar les últimes setmanes de vida a Catalunya