La Vanguardia (Català-1ª edició)
Tensió entre Brussel·les i Pequín
La UE aplica les primeres sancions a la Xina des de Tiananmen
La Unió Europea tenia preparades unes sancions contra la Xina considerades simbòliques. Simbòliques perquè eren les primeres des de la matança de Tiananmen, el 1989, i simbòliques també perquè se cenyien només a quatre alts funcionaris d’aquell país. Tot i això, la resposta de Pequín va ser fulgurant. Al cap de poques hores d’anunciar-se les sancions europees va arribar la represàlia xinesa i escalant les mesures. Ells sancionaven deu europeus, entre els quals funcionaris, eurodiputats i membres de think tanks.
“Lamentable i inacceptable”, va ser la resposta de l’alt representant europeu, Josep Borrell, quan va saber la represàlia de Pequín, afegint que la UE no variarà la seva determinació de defensar els drets humans i de respondre a les seves violacions amb independència d’on es cometin.
Per afegir globalitat a la situació, els Estats Units i el Regne Unit aplicaven també sancions contra la Xina prenent com a referència les europees. “Una coordinació perfecta”, va dir Borrell. A més, la decisió es va anunciar hores abans que aterrés a Brussel·les el secretari d’Estat nord-americà, Antony Blinken, per al seu primer contacte amb la UE i l’OTAN. A ningú no se li escapa l’interès dels Estats Units per jugar totes les cartes, també el suport del seu soci europeu, per frenar la influència xinesa.
El moviment de la Unió Europea mostra la dualitat que intenta mantenir en la seva relació amb la Xina. Col·laborant-hi, sí, però també enfrontant-se a Pequín.
Mantenir relacions econòmiques i polítiques al mateix temps que denunciar les seves violacions dels drets humans s’està demostrant una àrdua tasca. Des que, el 2019, va declarar la Xina soci i rival sistèmic alhora, la Unió Europea intenta despertar de la ingenuïtat amb què va tractar aquell país durant molt de temps, però ho fa amb un equilibri difícil de mantenir, i més encara amb la susceptibilitat que pot portar Pequín a respostes immediates davant el que consideri una provocació.
En aquest cas, la decisió dels ministres d’Afers Exteriors europeus, llargament preparada, era de sancionar quatre funcionaris xinesos pels abusos de drets humans en el tracte als uigurs a la regió autònoma de Xinjian. Es va adoptar, a més, aplicant per segona vegada el règim de sancions per violació dels drets humans de què es va dotar la UE. Es va estrenar al febrer, amb quatre russos sancionats per la repressió a l’opositor Aleksei Navalni, i ahir es van incloure a la llista 11 persones més responsables d’abusos dels drets humans a Rússia, Corea del Nord, Líbia, el Sudan del Sud i Eritrea.
En tot cas, les sancions a la Xina i la ràpida represàlia de Pequín obren un conflicte diplomàtic de conseqüències impredictibles. D’entrada, Borrell en va treure la primera conclusió. La comunicació que fixa la posició de la UE respecte a la Xina, molt famosa per incloure la qualificació de la Xina com a rival sistèmic, ha quedat si no desfasada, sí almenys pendent d’actualització. “S’ha creat una nova atmosfera, una nova situació”, va dir Borrell, que va afegir que ho hauran d’analitzar els caps de Govern de la UE en la videoconferència de dijous i divendres.
Els quatre sancionats xinesos tenen relació directa amb els camps d’internament de Xinjiang. Entre ells hi ha el director de l’Oficina de Seguretat Pública de la regió, Chen Mingguo, com a responsable de “detencions arbitràries a gran escala i del tracte degradant infligit als uigurs i persones d’altres minories ètniques musulmanes”. També s’inclouen dos alts funcionaris, Wang Mingshan i Wang Junzheng, i l’anterior secretari del partit a la zona, Zhu Hailun.
En la seva resposta, Pequín sanciona deu europeus, entre ells diputats d’Alemanya, França, Bulgària i Eslovàquia. L’argument que al·lega el Ministeri d’Afers Exteriors xinès és que la UE difon mentides i socava la seva sobirania.
Si, d’una banda, la UE va repartir sancions, de l’altra va oferir la mà estesa a Turquia. Els ministres europeus consideren que des del desembre Ankara està mostrant un canvi d’actitud que mereix una maniobra d’acostament. És la proposta de l’informe que Borrell va presentar als ministres, en què planteja augmentar els ajuts econòmics a Turquia perquè continuï acollint refugiats.
L’acord de la UE amb Turquia del 2016 va permetre frenar l’arribada massiva de refugiats sirians a Europa. Els 6.000 milions d’euros aprovats aleshores ja s’han atribuït i el 65% fins i tot desemborsat. Ara, la Comissió Europea quedarà encarregada de preparar fórmules per continuar finançant els refugiats sirians allotjats a Turquia.
“Després d’uns mesos d’enormes turbulències en les relacions entre la UE i Turquia, arriba potser el moment d’impulsar una agenda positiva amb Turquia”, va dir la ministra espanyola d’Afers Exteriors, Arancha González Laya. Tot i això, la relació amb Turquia és plena de llums i ombres. Les recents decisions de prohibir el partit kurd HDP i de retirar-se del conveni d’Istanbul de prevenció de violència contra les dones preocupen a Brussel·les. “N’hi ha una de freda i una de calenta”, va dir González Lara. “Són senyals equivocats”, va afegir el seu col·lega alemany, Heiko Maas.
REPRESÀLIA IMMEDIATA En unes hores, Pequín ja havia contraatacat amb sancions a deu europeus
COORDINACIÓ Els Estats Units i el Regne Unit prenen mesures inspirades en les de la UE