Xifres i lletres

El Museu Carnavalet de París ha decidit deixar de fer servir, a les seves instal·lacions, bona part dels números romans i substituir-los per xifres aràbigues, perquè siguin més comprensibles per als visitants. Ferits en el seu orgull, molts italians –que consideren el llatí una de les seves grans aportacions a la història– s’hi han regirat amb indignació. A primera plana, Il Messaggero publica: “Polèmica: Lluís XIV esdevindrà Lluís 14”. El Corriere della Sera és més breu: “Lluís 14”. És clar que han triat el Rei Sol per ofendre els francesos. (La idea no és nova. Sense cap ànim d’ofendre ningú, fa molt de temps que, a Dinamarca, Lluís XIV és Ludvig 14. I l’actual reina Margarida II és Margrethe 2, i no passa res.)

En tots dos casos, els titulars són mentida. Com passa sovint en l’actualitat, l’important és que cridin l’atenció i provoquin el clickbait. Però, com que cada cop més la gent s’ho empassa tot, France Info ha hagut d’emetre una advertència: “No, el Museu Carnavalet no abandona tots els números romans; Lluís XIV no esdevindrà Lluís 14”. El Louvre ja fa anys que va renunciar als números romans per designar els segles, perquè molts dels visitants, sovint estrangers, no els entenen. Aprofitant l’aturada per la pandèmia,

“Seria desitjable una llei que imposés l’analfabetisme obligatori”

el Carnavalet ha fet el mateix, en preparació per a la reobertura que, diuen, serà aviat: “No estem pas contra les xifres romanes, però poden ser un obstacle de comprensió”.

El Corriere della Sera continua enfilat per les parets: “Aquest assumpte de les xifres romanes és la síntesi perfecta de l’actual catàstrofe cultural: primer, les coses no s’ensenyen i després s’eliminen perquè els que les ignoren no se sentin incòmodes”. L’historiador Luciano Canfora té una proposta: “Seria desitjable una llei que imposés l’analfabetisme obligatori”.

La prova que molta gent no els entén és que fa dècades que, als títols de crèdit de les pel·lícules, per comptes de posar la numeració aràbiga hi posen la romana, perquè així costi determinar si la pel·lícula que passen per enèsim cop és molt antiga. Molt abans, al segle XIV, el rellotger Henri de Vic va rebre del rei Carles V de França l’encàrrec de construir el rellotge de la torre del Palau Reial. En aquella època tots els rellotges duien xifres romanes. Però Carles V no entenia que entre el III i el V hi hagués un IV. El rellotger li va dir que era així com s’escrivia i Carles V, indignat, li va contestar: “El Rei no s’equivoca mai”. I és per això, estimats nens i nenes, que ara hi ha un IIII en els rellotges presumptuosos que encara fan servir números romans.