Polèmica per la gran mesquita d’Estrasburg

El Govern francès observa amb gran preocupació com el règim turc intenta teledirigir els fidels musulmans a França i a la resta d’Europa. Les mesquites de les comunitats turques –més de 300 en territori gal– i els imams que envia Ankara per predicar són instruments de control polític i ideològic de la diàspora turca. L’última polèmica es deu a la subvenció de més de 2,5 milions d’euros –sobre un cost total de 32 milions– acordada per l’Ajuntament d’Estrasburg –amb alcaldessa ecologista– per a la construcció d’una mesquita que pretén ser la més gran d’Europa. El ministre de l’Interior, Gérald Darmanin, ha posat el crit al cel per aquesta injecció de diners públics i ha recordat que la comunitat musulmana que hi ha darrere de la mesquita Eyyub Sultan no va firmar la declaració de principis d’any, a l’Elisi, en què altres associacions islàmiques franceses es comprometien a respectar els valors de la República,

una de les obsessions del Govern. El problema és que a Estrasburg, com la resta d’Alsàcia i de Mosel·la, es dona una excepció francesa molt particular. Encara és vigent el concordat de temps de Napoleó Bonaparte. Aquestes regions pertanyien al Reich alemany el 1905, quan es va aprovar la llei de laïcitat francesa, i no se’ls aplica. A Estrasburg es pot subvencionar un temple si existeix un interès general que ho justifiqui. I aquí rau el debat.