Merkel demana perdó amb horitzó polític i revoca el tancament de Pasqua

“Aquest error és meu i només meu”, diu la cancellera alemanya pensant en el partit

El descontentament era majúscul, i el ruixat de crítiques a les autoritats alemanyes per incloure en la pròrroga del tancament antivirus algunes restriccions específiques per als dies 1 al 5 d’abril –això és, el gruix de la Setmana Santa– van conduir ahir a una clamorosa marxa enrere amb aguts contorns polítics. La cancellera Angela Merkel va revocar les regles de l’anomenat Osterruhe (repòs de Pasqua) acordades amb els 16 lands (estats federats), les va assumir com un error personal seu, i va demanar disculpes a la ciutadania. El tancament genèric que es va acordar prorrogar fins al 18 d’abril es manté. Estem així des de fa gairebé cinc mesos i no és –ni ha estat mai– un confinament, ja que es pot sortir i moure’s, respectant regles.

“Aquest error és meu i només meu, i per tant assumeixo la responsabilitat final de tot plegat”, va dir Merkel sobre l’Osterruhe després d’una videoconferència amb els presidents dels lands, a qui havia convocat d’urgència poc abans. “Ho lamento profundament i demano perdó als ciutadans”, va afegir, en un inusual acte públic de contrició.

“D’un error se n’ha de dir error, i s’ha de corregir”, va afirmar Merkel. Va ser ella qui va collar els governants regionals per decretar un tancament dur de Pasqua, en la tensa reunió de gairebé 12 hores de dilluns a dimarts, que va culminar en una roda de premsa a la matinada, cap a les 3 h. S’hi va constatar una vegada més el malbaratament d’energia i capital polític emprats a Alemanya en llargues discussions sobre horaris de súpers i regles de contactes, mentre l’estratègia de tests i la planificació de vacunacions flaquegen estrepitosament.

Creix en aquest país l’enuig pel prolongat tancament del comerç no essencial, la cultura i el lleure, i augmenta l’exasperació per la lenta campanya de vacunació, per la qual cosa és probable que les mesures per a cinc dies d’abril fossin la gota que va fer vessar el vas. La seva duresa real es podria considerar relativa. La norma anul·lada obligava a tancar el dijous 1 i el dissabte 3 fins i tot algunes botigues d’alimentació –no totes– i també l’escàs comerç autoritzat a vendre amb cita prèvia, en els dos dies habituals per comprar de Setmana Santa; i això va indignar els comerciants. A més, Dijous Sant –aquí dia feiner– tornava a ser festiu amb la regla de no treballar, fet que va alarmar les empreses. I es requeria a les esglésies que celebressin en línia els oficis religiosos de Pasqua, fet que va irritar els bisbes. Fa mesos que no es pot viatjar

Hi haurà eleccions al setembre sense la líder, i la democristiana CDU cau als sondejos per la pandèmia

entre regions per turisme, i es va demanar a la gent quedar-se a casa.

La cancel·lació del pla i la petició de perdó de Merkel s’emmarquen en la caiguda en sondejos del seu partit, la democristiana CDU, a sis mesos de les eleccions generals, a les quals ella no es presenta. La CDU, castigada per la ineficient gestió governamental de la pandèmia, i pel deshonor d’uns quants diputats agafats en corrupteles, va ser apallissada aquest mes en dos comicis regionals. El bloc conservador (CDU i la seva sòcia, la socialcristiana bavaresa CSU) –que en les eleccions del 2017 van aconseguir el 33% de vots, i a començaments d’aquest any rondaven el 36% als sondejos– ha caigut per sota del 30%. Ahir l’enquesta de Forsa els donava el 26%, i als verds el 22%, amb un repartiment entre la resta de partits que dibuixa la possibilitat aritmètica d’un govern sense conservadors. S’escampa el pànic a la CDU/CSU, que encara ha de consensuar el seu candidat a canceller entre els seus respectius líders, Armin Laschet i Markus Söder.

El component tàctic de la petició de perdó de Merkel estava en la seva mateixa ubicació horària, abans d’una compareixença al Bundestag en què es preveia foc granejat. Davant els diputats, Merkel va reiterar les excuses, i va dir que tenia ple suport del seu Govern de conservadors i socialdemòcrates, mentre a l’oposició s’elevaven veus, que no van quallar, demanant que se sotmeti a una qüestió de confiança.