Un vaixell de càrrega bloqueja uns quants dies el canal de Suez

L’accident podria provocar una manca de subministraments als ports europeus

L’MV Ever Given, un dels vaixells de càrrega amb més capacitat de càrrega del món, es va escorar a causa de les fortes ratxes de vent al canal de Suez, Egipte. El vaixell, de bandera panamenya, bloqueja des de dimarts una de les vies marítimes més transitades del món i podria provocar grans retards en el subministrament de matèries primeres i petroli.

El portacontenidors, de 400 metres d’eslora i una capacitat de 224.000 tones, va patir una apagada causada “per la falta de visibilitat a causa de les males condicions meteorològiques d’una tempesta de pols”, va explicar l’almirall Ossama Rabie, president de l’Autoritat del Canal de Suez, un accident inèdit en els 150 anys d’història del canal.

Les ratxes de vent de fins a 70 quilòmetres per hora van dificultar la maniobrabilitat del vaixell, de manera que va sortir de la seva trajectòria. El vaixell de càrrega, provinent de la Xina amb destinació a Rotterdam, es va decantar i va bloquejar en diagonal el pas pel canal. “Tota la tripulació està fora de perill”, va confirmar Bernhard Schulte Shipmanagement (BSM), gerent tècnic de l’Ever Given.

Vuit remolcs tracten de reflotar el vaixell de càrrega en una operació que podria durar uns dies, segons el comunicat de l’Autoritat del Canal. A més, els propietaris de l’Ever Given han contactat amb l’empresa SMIT Salvage BV per accelerar-ne el desbloqueig. Les embarcacions no poden passar en cap dels sentits. De moment, més de cinquanta vaixells de càrrega s’han vist afectats pels retards en els dos sentits del canal, set dels quals són importants petroliers procedents de països de l’OPEP.

El canal de Suez, nacionalitzat per Abdel Nasser el 1956, va ingressar 4.700 milions d’euros el 2020 i constitueix una font d’ingressos essencial per a Egipte. Durant aquell any, 18.829 embarcacions van travessar el canal de Suez amb 1.170 milions de tones a bord, fet que suposa un 12% del comerç marítim internacional i un 8% del gas natural del món.

El 2015, el Govern egipci va fer una ampliació a la part nord per a embarcacions més grans i de més calat. L’aturada d’una artèria comercial amb aquest volum de trànsit “pot produir retards i un increment del preu dels contenidors i les matèries primeres”, segons Joan Tristany, director general de l’Associació de les Empreses Industrials Internaciona- litzades (AMEC). Ahir els efectes van ser immediats, i el preu del barril del petroli (tant el Brent com el Texas Intermediate) va experimentar una pujada del 2,89% després de dies de caigudes. L’accident s’afegeix a les afectacions en la xarxa de subministraments mundial derivades de la pandèmia, fet que posa en qüestió la deslocalització de la producció i la dependència comercial de països com la Xina.

La suspensió del trànsit els primers mesos de la crisi de la covid “va produir una acumulació de contenidors als ports d’Europa i els Estats Units, un desequilibri que s’estima que duri fins a l’últim trimestre de l’any i que fa pujar els preus”, afirma Tristany.

Tot i això, el tall de subministraments de fa un any ha fet que les empreses siguin “més previsores i que tinguin molt més estoc”, cosa que ajuda a mitigar crisis imprevistes com aquesta. És el cas del port de Barcelona, principal via d’entrada de mercaderies a Espanya, que, segons afirma l’Autoritat Portuària, no espera afectacions greus, encara que la situació podria canviar si el bloqueig s’allarga més dies.

Les empreses no preveuen que hi hagi una crisi greu gràcies a l’acumulació d’estoc arran de la pandèmia