Capitalisme i avarícia, la fórmula ideal per a una vacuna segons Johnson

Mentre els ciutadans del món sencer esperen que els toqui la loteria d’una vacuna i es pregunten quina serà serà, si la de Pfizer, Moderna, AstraZeneca o Johnson & Johnson, si la Spútnik russa, la Soberana cubana o la xinesa, Boris Johnson té molt clara quin és la fórmula guanyadora: un còctel de capitalisme i avarícia a parts iguals.

Així ho va dir en una reunió per Zoom als membres del grup parlamentari conservador que volien pressionar-lo perquè accelerés el pla de reobertura del país, en vista que més de la meitat de la població del Regne Unit ja ha estat vacunada, ja sigui amb capitalisme i avarícia o amb socialisme i generositat, que tot és qüestió d’interpretacions (el producte d’AstraZeneca és el més barat del mercat, i se subministra a preu de cost, una cosa que potser no agrada gaire als seus competidors).

Poques vegades en la història de la política un comentari ha estat retirat amb més celeritat que el de Johnson, perquè algú li va dir de seguida al primer ministre que la cosa està que bufa i ves a saber com s’interpretava la frase, si com un atac a la UE, o a les farmacèutiques, o com una falta de respecte a les 129.000 víctimes oficials del coronavirus al Regne Unit, que en realitat són desenes de milers més si s’ignora la creativitat comptable del Govern.

“Els autèntics motius pels quals ja hem vacunat més de 28 milions de britànics, estimats amics, són el capitalisme i l’avarícia”, va afirmar el líder conservador als diputats del seu partit. Una afirmació una mica enigmàtica, atès el caràcter altruista de la immunització de la firma anglosueca AstraZeneca, la més estesa en aquest país i la menys volguda a la resta d’Europa i els Estats Units. Downing Street es va negar a elaborar què havia volgut dir Johnson, mentre integrants del seu equip procuraven convèncer la premsa que havia estat un acudit. Que li agrada la pel·lícula

Wall Street i s’havia ficat en el paper d’un tauró novaiorquès de les finances (al cap i a la fi va néixer a Manhattan, i només va renunciar a la nacionalitat dels Estats Units per no pagar impostos).

Era l’aniversari del primer confinament a la Gran Bretanya, quan el país va guardar un minut de silenci per les víctimes de la covid, i el mateix primer ministre va confessar haver comès errors i el desig de poder haver fet algunes coses de manera diferent. Potser, en aquell clima introspectiu, i per celebrar la imminent pròrroga per sis mesos més dels poders extraordinaris de l’Estat en la pandèmia, el còctel letal de capitalisme i avarícia li va pujar una mica al cap.