La Vanguardia (Català-1ª edició)
La repressió birmana sega la vida a una nena de set anys
La petita és la víctima mortal més jove de la violència militar
Ni els nens estan fora de perill de la crueltat dels colpistes birmans. Una de les seves últimes salvatjades ha estat l’assassinat de Khin Myo Chit, una nena de tan sols set anys amb l’única culpa d’estar sobre la falda del seu pare durant una batuda. La petita, morta d’un tret a l’abdomen, es converteix en la víctima més jove de la violència militar, que ja ha segat la vida de gairebé 300 persones –incloses una vintena de menors– des del cop d’Estat de l’1 de febrer passat.
Segons la germana gran de la víctima, Aye Chan San, soldats i policies van irrompre a casa dimarts i van preguntar si hi havia algú més a l’habitatge. El pare els va dir que només eren ells sis, i que tots eren a l’habitació. Tot i això, un soldat el va acusar de mentir i li va disparar, amb la mala fortuna que la bala va impactar en la petita, que va morir poc després. Els uniformats també van pegar a un altre dels seus germans, de 19 anys, que es van emportar arrestat.
La notícia va desfermar una onada d’indignació arreu del país. “Matar una nena de set anys és la nova estratègia de seguretat birmana? Un nen de 14 anys també va ser assassinat recentment. A més, nens de 14 i 16 anys han mort per trets al cap”, va criticar a Twitter l’antiga relatora de l’ONU per a Birmània, Yanghee Lee.
Ara per ara, els excessos dels colpistes no han servit per acovardir la població, que continua plantant cara al cop d’Estat. Ahir els manifestants van optar per una “vaga de silenci”, amb la qual volien demostrar que són ells “els qui governen les ciutats”, segons els organitzadors. Com a resultat, els carrers de les principals ciutats birmanes, incloses Rangun, Mandalay o Bago, es van despertar pràcticament buides, i així van estar la resta del dia.
Durant aquesta atípica jornada, les autoritats van decidir posar en llibertat uns 600 presos a Rangun,
En plena “vaga de silenci”, la junta deixa en llibertat 600 dels 3.000 detinguts per protestar contra el cop
molts d’ells detinguts a començaments de mes, un gest vist com un intent de la junta per calmar els ànims dels descontentaments. Segons l’Associació per a l’Assistència de Presos Polítics, gairebé 3.000 persones han estat arrestades des del cop militar, de les quals 2.400 continuaven fins ahir sota custòdia.
La presa més insigne de tots és Aung San Suu Kyi, la Nobel de la Pau que liderava de facto el país asiàtic. Acusada de diversos delictes per la junta –acceptació de suborns o violar les normes anticoronavirus, entre d’altres–, estava previst que ahir comparegués per via telemàtica davant el jutge. Tot i això, la vista va ser ajornada per segona vegada consecutiva pels suposats problemes de connexió a internet.
Una part de la comunitat internacional ha condemnat amb duresa el cop militar i la brutal repressió contra les protestes, i alguns estats han imposat sancions contra els líders, encara que regna la sensació que amb això no n’hi ha prou per capgirar la situació.
Analistes com Andrew Selth, del Lowy Institute, pensen que les opcions per als manifestants són “limitades”. D’una banda, poden acceptar el retorn d’un govern militar. De l’altra, recórrer a una violència més intensa i enfrontar-se amb un exèrcit “disciplinat i ben armat” que no té miraments a l’hora d’esclafar qualsevol signe d’oposició.
Finalment, es poden refugiar a la frontera, unir-se a un grup armat ja existent o intentar establir el seu propi govern a l’exili. “La història ha demostrat que cap d’aquestes opcions no pot enderrocar el règim militar birmà mentre les forces de seguretat continuïn sent lleials i estiguin cohesionades”, va advertir.