Codi Penal

Al meu article anterior de l’11 d’aquest mes, titulat Togues, vaig exposar que els electes no són funcionaris o administratius, de manera que no se’ls pot tractar com si ho fossin.

També vaig exposar que el poder judicial s’havia convertit en l’última línia de defensa d’un ordre que beneficia uns quants que es resisteixen a acceptar que les coses no són com fa 40 anys. Un poder que s’havia transformat en l’últim baluard perquè el poder legislatiu, que és el que redacta i aprova les lleis, els ho permet i, fins i tot, els impulsa a això.

En definitiva, vaig exposar que una de les assignatures pendents que té Espanya és homologar el seu sistema judicial i les seves lleis a les dels països amb més tradició democràtica on, per cert, no hi ha presos polítics ni exiliats.

Aquesta setmana els que “ocupen” l’Estat, en paraules d’Azaña, han tornat a rebre una reprimenda educada i formal dels organismes de la Unió Europea, aquesta vegada del Consell d’Europa, concretament de la comissària de Drets Humans, la sèrbia de Bòsnia i Hercegovina Dunja Mijatovic.

El Consell d’Europa, entre altres comeses, vetlla per l’Estat de dret i les llibertats fonamentals. El sol fet de rebre una carta d’aquest organisme, com l’enviada per la comissària Mijatovic, ja hauria d’encendre les alarmes en els tres poders de l’Estat, l’executiu, el legislatiu i, evidentment també, en el poder judicial.

I què en diu la missiva o, més ben dit, què demana la comissària de Drets Humans? Que Espanya modifiqui el Codi Penal pel que fa a les injúries a la Corona i a l’enaltiment del terrorisme, a les ofenses religioses, al discurs de l’odi i difamació. I ho fa després de mostrar preocupació per l’augment de les condemnes a presó d’artistes i activistes. Per Dunja Mijatovic la llibertat d’expressió

Rebre una carta com la de la comissària de Drets Humans hauria d’encendre les alarmes en els tres poders

és un dret de “crucial importància per a un debat públic, lliure i plural”.

Mijatovic critica que hi hagi magistrats espanyols que interpreten de manera “abstracta” la intenció dels acusats, sense tenir en compte el “context” i, a més, en contra de la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans.

En definitiva, des del Consell d’Europa es demana al Govern espanyol que impulsi una reforma del Codi Penal en la línia dels estàndards europeus en drets humans, i que es tingui en compte les sentències del TEDH.

El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, li ha respost que ja fa temps que treballen en això, i que es revisaran les sancions i les penes.

No tinc cap dubte, cap, que, si els que administren –per no utilitzar cap altre verb– l’Estat fessin els deures, avui a Espanya no hi hauria ni presos polítics ni exiliats ni cantants ni activistes a les presons. Però bé, pel que es veu, com que sempre hi ha eleccions, no troben mai el moment per ser valents i emprendre les reformes necessàries perquè Espanya es pugui homologar als “estàndards europeus en drets humans”.