Exercicis centristes amb taula holandesa

molta reticència per britànics i francesos–, a canvi d’una forta dotació dels fons estructurals, que va acabar emborratxant l’Espanya rendista. Massa ciment i massa poca formació professional.

José María Aznar va voler ser el president nacionalista d’una potència mitjana que s’allunyava de París i Berlín per establir una relació preferent amb els Estats Units que li permetés ser més influent a Llatinoamèrica. Així va ser fins que es va enganxar els dits a les illes Açores.

José Luis Rodríguez Zapatero es va allunyar simbòlicament de Washington per tornar a l’empara de Berlín i París, mentre conreava amistats amb l’esquerra llatinoamericana i practicava un orientalisme entre retòric i prudent (Aliança de Civilitzacions) amb la fase u de Recep Tayyip Erdogan. (Una Turquia que encara aspirava a entrar a la Unió Europea i que estava lluny de convertir en mesquita l’antiga catedral cristiana de Santa Sofia a Istanbul.)

“Jo m’ocupo de Sòria, no de Síria”. Aquesta va ser la divisa de Mariano Rajoy, la principal preocupació del qual va ser evitar la intervenció d’Espanya en el moment més dur de la crisi econòmica i financera. Ho va aconseguir. La intervenció formal de l’economia espanyola era un plat massa indigest per al Bundestag alemany. En aquella etapa, la principal ocupació d’Exteriors va ser frenar l’ofensiva diplomàtica de l’independentisme català.

Amb Sánchez ha tornat la política europea format aquarel·la. L’Estratègia d’Acció Exterior promoguda per la ministra Arancha González Laya parla d’una Espanya més autònoma de l’eix París-Berlín i més disposada a les aliances variables en el marc europeista. Aquesta és la clau principal del document de treball pactat aquesta setmana amb Holanda, del qual ahir informava La Vanguardia.

Síntesi: ampliar el concepte de sobirania europea a les finances, la intel·ligència artificial, la sanitat, la política d’emigració, l’energia i la provisió de materials necessaris per a les noves tecnologies. Emetre un euro digital i promoure la fabricació de semiconductors europeus. I el més important: guanyar agilitat amb més votacions per majoria que superin la confusa unanimitat europea. Firmen la proposta el capità dels frugals i el soci més europeista del Club Med. Espanya no sembla disposada a deixar que el nou primer ministre italià Mario Draghi, amb accés vip al circuit internacional, es converteixi en l’únic oficial d’enllaç entre el sud de ritus llatí i el nord calvinista.

Sánchez fa exercicis centristes amb taula holandesa, mentre el senyor Ángel Gabilondo diu que no pactarà amb Podem a Madrid si les dretes no sumen. Està començant una nova fase.

Sánchez busca el centre a l’interior i a l’exterior, pactant amb el liberal holandès Mark Rutte