Tensió al Govern espanyol pels lloguers

Les discrepàncies sobre la regulació per limitar l’augment dels lloguers han provocat una forta tensió entre els dos socis del Govern espanyol, que amenaça crisi. En el text de l’acord de coalició entre el PSOE i Unides Podem s’estableix que “s’impulsaran les mesures normatives necessàries per posar sostre a les pujades abusives de preus de lloguer a determinades zones de mercat tensat”, però no es concreta com es farà.

La proposta de l’encara vicepresident segon del Govern espanyol, Pablo Iglesias, és que a partir del Sistema Estatal d’Índexs de Referència de Preus del Lloguer d’Habitatge que prepara el Ministeri de Foment, a semblança del que ja existeix a Catalunya, s’estableixi un límit màxim del 2,5% d’increment anual dels lloguers a les zones tensades.

L’establiment de límits a les pujades del preu del lloguer, malgrat això, té dos efectes negatius: desincentiva l’oferta de nous habitatges per llogar, que és absolutament necessària, i no aconsegueix que baixin els preus del lloguer. Com a alternativa, el PSOE preveu l’adopció de rebaixes fiscals als propietaris que abaixin la renda als seus inquilins. Això podria ser més eficaç, segons l’opinió de molts experts, per abaratir el preu dels lloguers. Aquestes bonificacions fiscals serien més altes, a més, per als propietaris de nous habitatges de lloguer que s’incorporessin a les zones tensades. D’aquesta manera es contribuiria a augmentar

La proposta del PSOE sembla més eficaç que la d’Unides Podem per rebaixar els preus

l’oferta d’habitatges a les esmentades zones i s’afavoriria l’equilibri de preus. En la mateixa línia d’intentar incrementar l’oferta, s’apujaria l’IBI als habitatges que estiguessin buits.

Des d’Unides Podem s’afirma que la proposta del PSOE suposaria destinar recursos públics per finançar la rebaixa de l’IRPF als propietaris de pisos de lloguer, inclosos els grans tenidors. Aquests últims, tot i això, no representen més del 15% el mercat, ja que la resta són propietaris petits i mitjans. En qualsevol cas, davant aquest argument d’Unides Podem es pot contraposar que l’habitatge de lloguer és un bé que cal posar a l’abast de tots els ciutadans, igual com molts altres serveis, des del transport fins a la sanitat, i això justifica que s’emprin recursos públics per abaratir els lloguers i ferlos més assequibles.

El debat obert entre els dos socis del Govern central hauria de servir per elaborar una llei que realment fos eficaç per rebaixar els lloguers, lluny de plantejaments populistes, i que suscités el màxim consens econòmic i social per donar estabilitat al sector.

La millor alternativa per abaratir els preus del lloguer, en tot cas, consisteix a augmentar massivament la construcció publicoprivada d’habitatges socialment assequibles. Fa anys que es reclama un esforç en aquesta línia, però cap administració pública –incomprensiblement– no s’ha pres aquest repte seriosament i això explica el problema actual de l’habitatge.