Bruni, això és trampa

Quan em van proposar d’entrevistar la cantant glamurosa que havia caçat Sarkozy (així m’ho van dir) vaig pensar que m’avorriria sobiranament. Però no. A París, he oblidat el districte, era a la seva mansió de soltera, on el president va pernoctar quan l’Elisi el collava.

Mentre l’espera es va fer suportable, no van parar d’entrar i sortir col·laboradors que em van semblar el grupet d’amics de Carla Bruni quan era hippy, a qui havia donat feina en bloc. Posaven cables, en treien, el piano, la cortina... Un jardí d’hortènsies apoteòsiques que ni el del gegant egoista d’Oscar Wilde.

Però Bruni no arribava. Servidora va acabar preparant el berenar a l’Aurélien, fill de la Carla i el filòsof Enthoven, cansat del menysteniment. Aleshores jo ja havia descartat que Bruni necessités parar cap trampa a un paio com Sarkozy i posar-se manoletines. No necessitava una braguetada: filla de gran família italiana amb patrimoni, criada

A la seva mansió de soltera va pernoctar el president quan l’Elisi el collava

pels Bruni Tedeschi –gent de negocis–, va créixer envoltada de compositors d’òpera i cotitzades obres d’art... No, allò era amor. O una aposta, no ho sé.

Al final va entrar, ens vam asseure a terra, descalces, i va anar a buscar unes Coronitas que em van salvar de l’ensurt de l’escena. Vam xerrar del seu disc. Vaig treure tota la llista d’exnòvios i de tots en va parlar bé: Clapton, Jagger, Costner, Pérez... “La intel·ligència em sembla sexi”. I vam acabar amb el president... “Si algun dia el meu marit em proposa que deixi la meva professió, per amor, és que ja no hi ha amor. No, no ho acceptaria”.

Per això m’han sorprès les seves declaracions a Vanity Fair, malgrat el seu suport incondicional a Sarkozy, condemnat a tres anys de presó per corrupció i tràfic d’influències: “El meu marit no tornarà a la política, perquè no vol divorciar-se”. Que ella continués amb la música era una cosa, que ell fes el mateix amb la política n’era una altra. Això és trampa, Carla. Sense política viuran molt millor, segur: 53 i 66 anys,cincfillsitresnets,bontotal.

Va entrar un platet de macarons rosa pal i verd llima i va donar per acabada la xerrada. Me’n vaig anar amb la sensació que aquella dona era un gat. Llest i bell, elegant. Un felí perillós.