La Vanguardia (Català-1ª edició)
La troballa de 29 milions de dosis d’AZ a Itàlia dispara les alarmes a la UE
La companyia argumenta que 16 milions van a Europa, i 13 milions, a Covax
El descobriment de 29 milions de dosis d’AstraZeneca emmagatzemades a Itàlia va provocar ahir l’alarma generalitzada en una Unió Europea que necessita més vacunes amb urgència i que té identificada aquesta farmacèutica com a gran incomplidora i, a més a més, com a sospitosa de prioritzar el Regne Unit en els lliuraments.
“Europa no serà l’ase dels cops”, va dir un portaveu del Govern francès, Gabriel Attal. “Em deixa sense paraules”, va apuntar l’eurodiputat alemany Peter Liese. “AstraZeneca és molt lluny dels compromisos que va adquirir”, va dir el vicepresident de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis.
Al descobriment d’aquesta quantitat de vacunes emmagatzemades s’hi afegia la sospita que poguessin anar destinades al Regne Unit. És el recel que sempre acompanya aquesta farmacèutica anglosueca, que ha desenvolupat la vacuna amb la col·laboració de la Universitat d’Oxford. Tot molt britànic, massa per a una Unió Europea que se sent traïda per via doble: per incompliment de contracte i per sospites de desviació de producció cap al Regne Unit.
AstraZeneca va haver de baixar a l’arena per justificar-se. El seu argument és que les dosis de la planta Catalent, a prop de Roma, estan destinades a Europa i a països amb menys ingressos. En concret, 16 milions a la Unió Europea (se’n lliurarà una part a finals del març, i la resta, a l’abril) i 13 milions a Covax, l’organització que facilita vacunes als països menys desenvolupats. Cap dosi per al Regne Unit, segons l’empresa. A més a més, afegeixen que les vacunes no estan emmagatzemades, sinó en espera dels últims controls de qualitat abans de poder-se repartir.
Els 29 milions de dosis es van localitzar després que el comissari de Mercat Interior, Thierry Breton, inspeccionés la planta de Leiden a Holanda, del grup Halix, una de les dues a la UE on es fabrica la vacuna d’AstraZeneca. La capacitat de producció que va observar no coincidia amb els magres resultats finals, de manera que va reclamar més explicacions i, alhora, va advertir les autoritats italianes perquè investiguessin, cosa que va portar a descobrir aquestes dosis.
Les circumstàncies del centre de Halix són una altra peça d’aquest puzle, ja que no pot subministrar vacunes a la UE perquè encara no disposa de l’autorització de l’Agència Europea del Medicament
Brussel·les reforça el mecanisme de control de les exportacions per corregir la falta de subministraments
(EMA). En canvi, aquesta planta sí que disposa d’autorització per fabricar dosis per al Regne Unit.
El descobriment dels 29 milions de dosis a Itàlia va coincidir amb la presentació per la Comissió Europea del reforçament del control d’exportació de vacunes. Un mecanisme que no cita cap país ni cap empresa, però els elefants a l’habitació són ben coneguts: AstraZeneca i el Regne Unit.
Es tracta d’afegir dos nous criteris a la supervisió per autoritzar l’exportació de vacunes, que ja està en vigor des del febrer. Un és la reciprocitat, és a dir, tenir en compte si el país de destinació exporta també a la Unió Europa vacunes o matèries primeres necessàries per a la seva fabricació. El segon element afegit que es considerarà és la situació epidemiològica en aquell país, el percentatge de població que ja té vacunada.
En tots dos criteris, el Regne Unit en surt penalitzat. No ha exportat ni una dosi a la Unió Europea i, en canvi, ha rebut deu milions de vacunes fabricades en territori europeu, i el seu ritme de vacunació és més alt que al continent.
A més a més, la reforma del mecanisme també suposa ampliar la zona de supervisió. S’hi afegeixen 17 països que fins ara estaven exempts d’aquest control, entre els quals Suïssa, Noruega, Israel, Sèrbia, Bòsnia i Montenegro.