La universitat del futur: fugim de la inèrcia

El Ministeri d’Universitats ha difós propostes de reials decrets i ha iniciat una consulta sobre la futura llei orgànica del Sistema Universitari (LOSU) que estan generant molt debat.

El decret d’ordenament de les titulacions oficials està sent polèmic per la limitació dels graus a quatre anys, en lloc de tres i quatre anys. Aquest no és un tema menor i generarà conflictes, ja que impossibilita que les universitats imparteixin graus interuniversitaris de tres anys amb centres de Bèlgica, Finlàndia, França o Suïssa, tal com impulsa la Unió Europea amb les European Universities. A Europa conviuen majoritàriament graus de tres i quatre anys i únicament estan restringits a quatre anys en tres estats: Bulgària, Grècia i Xipre. Al nostre entendre no té cap sentit regular la durada dels títols, ja que el seu disseny és una qüestió purament acadèmica. Les universitats han de tenir llibertat per organitzar els ensenyaments i, com a la resta d’Europa, permetre que les agències de qualitat els acreditin pels resultats obtinguts.

Pel que fa a la consulta referent a la LOSU, tot fa intuir que anirà en la mateixa direcció del model actual d’avaluació dels títols: uns requisits i criteris ex-ante molt detallats, i poc retiment de comptes sobre els resultats. Cal que fugim de la inèrcia. El fet que en el procés de discussió de la LOSU no aparegui ni el terme Europa ni els European Standards and Guidelines, els estàndards que garanteixen la qualitat a l’espai europeu d’educació superior, és un senyal d’alerta.

Com també ho és el fet que es perpetuï l’acreditació obligatòria prèvia del professorat abans de ser contractat, un procés que es realitza a molts pocs països del món. Si bé han estat processos molt útils per impulsar la recerca, caldria que s’obrís la porta a l’acreditació posterior dels mecanismes de contractació dels departaments universitaris, com fan altres països capdavanters. La nova llei hauria de contenir tres aspectes fonamentals: un disseny clar de la carrera del professorat (assistent, associat –referint-se al professorat titular i agregat– i catedràtic), un procés de reclutament per evitar l’endogàmia i un procés de retiment de comptes.

La LOSU ha de dissenyar la universitat per als propers 20 anys: moderna, innovadora i alineada amb el sistema universitari europeu. Per a tal fi també li cal una governança més àgil: un sol òrgan de govern, amb membres de la universitat, que la coneixen, i de la societat civil, que fixen el que la societat li demana.

Proposem que la nova LOSU faci confiança a les universitats i les agències de qualitat, respecti la seva autonomia, imposi menys regulació (només cal emmirallar-se en alguns dels millors sistemes universitaris, com el danès o l’holandès), i introdueixi mecanismes robustos de retiment de comptes. És l’hora de trencar algunes inèrcies que frenen la capacitat de les nostres universitats d’assolir un futur autènticament europeu.

Cal llibertat per organitzar els ensenyaments i permetre que les agències de qualitat acreditin els resultats