L’empoderament de l’escola per fer front a la pandèmia

Directors de centres i instituts demanen a Educació més flexibilitat amb els grups bombolla per al curs que ve

El Govern està decidit a mantenir sempre en funcionament escoles i instituts, malgrat la pandèmia de covid. Ho fa convençut que és el servei públic essencial més important, després del sanitari. “Les escoles només poden tancar el dia abans que tanquin els hospitals. Com que els hospitals no tancaran mai, les escoles tampoc”. És la declaració d’intencions del conseller d’Educació, Josep Bargalló, fent balanç d’un any de pandèmia i d’un curs totalment atípic marcat per la covid.

El responsable del departament admet que alguns centres han reduït la presencialitat en ensenyaments postobligatoris però recorda que, com a servei públic, no poden tancar perquè són un referent comunitari. Hi ha hagut pressions perquè no es reobrissin portes, segons Bargalló: “De qui no creu que l’educació és un servei públic de primera essencialitat i de qui no entén que l’educació també té impacte econòmic”.

Però malgrat això, el Departament d’Educació, tenint en compte criteris sanitaris, va decidir que calia reprendre el curs al setembre. Bargalló diu que “teníem clar que els centres havien d’obrir. I no només per motius educatius, òbviament, també per qüestions afectives, de salut mental i de socialització. Jo he de confessar que vam obrir amb l’ai al cor. Convençuts que teníem raó, però amb el dubte de si aguantaríem 15 dies”. I els 15 dies s’han superat i el curs encarrila el darrer trimestre. Mirant les dades d’incidència del virus sembla clar que els alumnes no han estat grans transmissors, com es pensava l’estiu passat.

La pandèmia ha obligat a introduir mesures preventives als centres que han alterat les rutines de mestres, alumnes i famílies. Entrades esglaonades, grups bombolla, ús de la mascareta a l’aula, claustres reduïts, classes semipresencials en alguns nivells educatius. De tot plegat se n’ha parlat aquest dilluns al debat Catalunya futur amb el conseller d’Educació, Josep Bargalló; Remei Figuerola, directora de l’escola Fedac Pont Major de Girona; Meritxell Pujol, directora de l’Escola La Forja (Alpens) i directora

LA PROPOSTA El departament proposa que els centres guanyin encara més autonomia en qüestions organitzatives i pedagògiques

Mònica Hernàndez de la ZER a l’Alt Lluçanès; Núria Mora, directora de l’IE Catalunya de Sant Cugat del Vallès; Marc Curto, director de l’IE El Temple de Tortosa; Txema Serrano, director de l’IE Piera, i Núria Vallduriola, directora de l’Institut Pedralbes de Barcelona.

Tots coincideixen que ha estat un any molt dur, intens i de molt moviment que ha servit per empoderar les escoles i els instituts. Gràcies al decret d’autonomia de centres, aquests han pogut redactar i adaptar els seus propis plans de contingència i d’obertura a les seves necessitats i a les seves possibilitats. “Se’ns ha donat l’opció de poder dissenyar un pla d’obertura que ens ha permès donar la resposta a aquelles situacions que s’anaven plantejant”, valora Núria Vallduriola. Núria Mora assegura que hi ha hagut un empoderament de totes les persones vinculades al centre, direccions i professorat. “Hem pres decisions particulars amb uns criteris inamovibles fixats per Educació. En podem dir decret i podem modificar-lo o no, però a partir d’aquí els equips directius ho hem sabut fer molt bé. Òbviament, també ens hem equivocat”. Txema Serrano afegeix que amb l’obertura dels centres al setembre es van posar sobre la taula dos missatges essencials: “Que les escoles eren segures i que estàvem davant d’un any d’emergència educativa. Aquesta afirmació ens ha situat al mateix nivell que el sistema sanitari”. En aquest sentit el conseller ha fet un anunci: caldrà augmentar encara més l’autonomia de centre en qüestions organitzatives, pedagògiques, de la pròpia vida del centre. “Segurament, com tots els decrets, caldrà renovar-lo, però també es pot fer a través de la inspecció educativa”, rebla Bargalló.

Com tot en aquesta vida, tot depèn de com es miri. El que per a uns pot ser un obstacle, per a d’altres pot ser una oportunitat. Remei Figuerola agreix la “tossuderia del departament per reobrir els centres al setembre tot i les crítiques de molts sectors”, i creu que ha arribat la gran oportunitat per a les escoles que “sempre hem patit un menyspreu, una degeneració. I penso que ara és una oportunitat per fer les coses bé, per posar en valor tota la feina. Ens hem de posar a somniar per tenir el prestigi que crec que ens mereixem”.

Núria Mora creu que una de les coses bones que ha portat la pandèmia és “el fet d’estripar el ‘sempre s’ha fet així’ i provar coses noves. El curs vinent haurem de continuar en aquesta línia. Algunes opcions que hem posat en marxa aquest curs, com ara aprofitar els espais del centre, la no presencialitat a les reunions o la divisió dels patis en espais diferents, es poden mantenir. Ens hem permès somniar i la pandèmia ha posat en valor l’educació presencial”.

Justament aquest és el principal escull o crítica dels directors de centre en els ensenyaments postobligatoris on la presencialitat no s’ha pogut garantir al cent per cent. Bargalló ha anunciat que han demanat al Procicat que “després de Setmana Santa es pugui recuperar la plena presencialitat en els ensenyaments postobligatoris”. L’ens tècnic ha acceptat la demanda de manera favorable però cal veure com evoluciona la pandèmia. Si ho fa en positiu “sembla molt probable que tornant de Setmana Santa es pugui recuperar la presencialitat total”. El conseller ho diu pensant, sobretot, en els alumnes de cicles formatius o bé en els de segon de batxillerat que hauran de fer les PAU, d’aquí poc més de dos mesos.

Un anunci que Núria Vallduriola entoma amb molta expectativa perquè “malgrat que ens hem reinventat i hem creat noves estructures per poder arribar a tot l’alumnat, això no ho és tot”. La presencialitat és fonamental per al treball en comú, un treball que ha quedat una mica malmès per les restriccions però que el professorat ha sabut superar. Marc Curto explica que “s’han distribuït més els claustres per prendre decisions d’una manera més consensuada i més treballada des de la base”.

El curs ha estat marcat, sens dubte, pels grups bombolla. Una divisió de l’alumnat que ha estat pràctica a infantil, primària i secundària fins a tercer d’ESO. Meritxell Pujol considera que han estat un encert. En el seu cas, directora d’una escola rural amb una vintena

PERSONAL Bargalló confia que es podran mantenir les 8.000 contractacions de reforç covid que hi ha hagut aquest any acadèmic

MESURES COVID Mascareta a l’aula i grups bombolla es mantindran el curs que ve fins que no hi hagi un gran volum de vacunats