La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les dones també competien en regates
Va ser el 1907 quan es va convocar una cursa de natació en aigües del port de Barcelona. La data anunciada per a la competició era el 26 de desembre. Per això l’acte va passar a ser batejat com I Campionat d’Hivern.
L’organitzador era el Club Natació Barcelona, entitat que, malgrat la seva fundació recent, el 10 de novembre, ja es veia amb ànims per organitzar-la com cal. Tot plegat no sorgia per casualitat, sinó gràcies a l’empenta del soci Emili Solé, que juntament amb el fundador i president Bernat Picornell van ser els animosos promotors de tantes iniciatives.
La convocatòria, estimulada amb una copa que donava l’entitat, estava avalada pel primer club de natació creat a Espanya. No s’havia anunciat una competició semblant des del 1871.
S’esperava una gran participació, però un típic temporal de llevant en va aconsellar la suspensió. No es va escampar el desànim, i ho prova que se celebrés uns quants dies més tard: el 19 de gener.
El dia de Nadal del 1908 es va fer l’esperada convocatòria, que l’anunciava com a II Copa Nadal de Natació. Novament el cresp estat de la mar va aconsellar simplement ajornar uns dies la competició. I així es va fer: el que importava era establir ja per a cada any aquella rutina el mateix dia perquè arrelés.
El 1912 hi va haver una novetat. A la cursa tradicional s’hi afegia una regata de canoes femenina. Potser s’hauria pogut fer molt abans, però consta que, com que s’havia anunciat per a aquell estiu una cursa a peu només per a noies, al final es va haver de suspendre. La premsa esportiva reconeixia que no havia aconseguit saber-ne el motiu. Tot feia sospitar, malgrat això, que per algunes irades reticències s’havia utilitzat com a excusa que no eren sòcies del Club Natació Barcelona, entitat organitzadora. Vet aquí un episodi típic que va demorar la incorporació amb tota normalitat de la dona en l’especialitat de la natació.
En qualsevol cas, va ser ben rebuda la notícia que en el VI Campionat d’Hivern de l’any esmentat, entre la cursa de 200 metres per a nedadors i la regata de deu rems i timoner, es faria la següent: canoes, amb dos rems en punta i timonera, tripulades per senyoretes.
Només van competir els dos equips que apareixen a la fotografia. A la crònica periodística no van faltar aquests comentaris: “Van ser tripulades per unes senyoretes molt boniques” i “hi va haver aplaudiments per a totes i flors per a les distingides esportistes”. Va ser un alleujament que s’evités la temptació de descriure, i amb detall, els vestits que portaven.
Aquelles esportistes no només pioneres, sinó també combatives, mereixen ser esmentades: Esperanza Aldana, Concepción Gil, Encarnación Lecha i Paquita Reverter. La natació va acabar arrelant, a diferència del rem.
La participació femenina va acabar arrelant molt aviat en natació, a diferència del rem