Ajuntament i entitats socials reclamen reformar l’ingrés mínim vital

Fa temps que les entitats socials reclamen canvis en els requisits perquè les persones en risc de pobresa o que ja en pateixen de manera severa, prop de 200.000 llars a Catalunya, puguin cobrar l’ingrés mínim vital (IMV). Fins ara només han rebut llum verda uns 14.000 ciutadans, poc més d’un 14% del total dels 95.710 expedients gestionats. L’ECAS (Entitats

Catalanes d’Acció Social) i l’Ajuntament de Barcelona coincideixen en la necessitat d’abordar una reforma profunda de l’IMV, aprovat pel Congrés el maig de l’any passat, perquè sigui eficaç, arribi a qui més ho necessita i contribueixi a millorar les condicions de vida dels més vulnerables.

L’ECAS i Ajuntament van fer públic ahir l’estudi sobre la implementació de l’IMV a Catalunya, dut a terme per l’Institut de

Govern i Polítiques Públiques de la UAB, que analitza els nombrosos obstacles que presenta la tramitació d’aquesta prestació, cosa que dissuadeix molta gent d’endinsar-se en un llarg i descoratjador camí, gairebé impossible de culminar sense l’ajuda d’alguna organització social. La complexitat a l’hora d’acreditar els requisits i la lentitud en el procés són dos punts que cal solucionar com més aviat millor.

Per això no són poques les famílies que demanen la renda garantida de ciutadania (RGC), que arriba a més de 150.000 persones, segons les últimes dades del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Els plans inicials eren que en els casos pertinents es complementessin els 460 euros mensuals per a una persona de l’IMV amb 200 més per arribar a la mateixa xifra que atorga l’RGC, 664. Així i tot, i tal com remarca l’informe, hi ha una gran confusió entre la complementarietat de les dues rendes i cal harmonitzar els requisits per accedir-hi.

Partint de les llacunes que observa l’IMV, els autors del document plantegen una bateria de propostes. A causa de l’extrema fragilitat de molts sol·licitants, com ara els ciutadans sense sostre o els refugiats, demanen “una resposta ràpida i definitiva”. Així mateix, consideren que davant la crisi actual a causa de la covid seria convenient prendre com a referència els ingressos dels dos últims mesos i no els de l’any fiscal anterior, i lamenten que s’excloguin els joves de 18 a 23 anys.

Obrir oficines de la Seguretat Social amb finestretes específiques per gestionar la prestació i explorar la possibilitat, i la viabilitat jurídica, d’una fiscalització posterior són altres demandes que recull l’estudi.