La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els ocells estimen Naomi Watts
L’actriu viu un moment daurat ple de projectes de què també és productora
GABRIEL LERMAN
Los Angeles
Ja han passat 21 anys des que Naomi Watts va superar l’odissea de Mulholland Drive, quan sent una desconeguda David Lynch la va contractar com una de les protagonistes d’una sèrie que després la poderosa cadena de televisió ABC va cancel·lar abans que s’emetés. L’actriu britànica criada a Austràlia s’havia traslladat a Los Angeles amb el just a les butxaques per provar sort a la meca del cinema, seguint els consells de la seva amiga Nicole Kidman, i durant mesos no va saber si aquell cop de sort quedaria en un no-res o si Lynch trobaria la manera de poder mostrar la història surrealista que estat pensada per a la petita.
Com avui sabem, va convertir en malgrat que Wat dar fora dels Os bus d’Or, que conèixer la feina del genial director, la seva interpretació d’una aspirant a actriu que topa am una dona amnèsica li va permetre concretar la carrera amb què somiava els dies que havia de compta per comprar menjar.
Per sort, als 52 anys i amb dues n minacions a l’estatueta daurada per interpretacions magnífiques a 21 g i Lo imposible ,iu pròxima als 30 milions d’euros, està en una posició professional i personal envejable.
És mare de dos que va tenir amb l’actor Liev Schreiber, i qui una vegada va ser nòvia de Heath Ledger té una sòlida relació amb un altre actor famós, Billy Crudup. Tanta seguretat és el que li ha permès créixer també com productora, una activitat sea sèrie es s es va quecundària que va començar quan va ajudar a fer que John Curran pogués concretar Ya no somos dos, el 2004. Va repetir l’experiència amb Curran amb El vel pintat, amb què Alexandre Desplat va guanyar el Globus d’Or a la millor banda sonora el 2007, i també va produir Funny games, de Michael Haneke; Dos madres perfectas, i la sèrie Gypsy, tots projectes en què va participar com a actriu. Tot i això, no s’hi va involucrar com a Penguin bloom, una realització australiana que Netflix va estrenar al gener a bona part del món però que encara no es pot veure a Espanya. “Han quedat enrere els dies en què els actors es podien quedar a casa a esperar que sonés el telèfon. Vaja, ho pots fer, però jo crec que, si vols trobar el material que e satisfà, l’has de sortir a buscar i no quedar-te esperant”, va dir en una entrevista al desembre. Una vella amiga li va enviar el llibre de Cameron Bloom i Bradley Trevor Greive en què es basa la pel·lícula, i després de llegir-lo amb els seus fills un diumenge al matí Watts va decidir adquirirne els drets. Basada en una història real que l’actriu coneixia vagament, va decidir posar en marxa el projecte en què hauria d’interpretar una esportista que durant unes vacances a Tailàndia amb la família té un accident que l’acaba deixant paraplègica i sumida en una profunda depressió. Malgrat que no hi havia dubte que l’argument tenia alguns punts de contacte amb el paper que va fer a la pel·lícula de Bayo
Naomi. I després va afegir: “El primer dia no vam començar amb bon peu, perquè l’ocell va decidir fer les seves necessitats a sobre dels meus cabells. Però després vaig aprendre que les garses es poden entrenar. Hi va haver dies que calia esperar més que d’altres perquè fessin el que s’esperava que fessin, però al final tot va acabar funcionant com prevèiem”, va explicar.
Segons l’actriu, quan un ocell es portava malament, tornava a la gàbia i era reemplaçat per un altre amb més ganes de col·laborar. Penguin bloom és només un dels projectes que l’actriu ha acabat, incloent-hi el pilot d’una preqüela de Joc de trons de què encara no pot parlar i que està a punt des del 2019. Ha rodat amb Mel Gibson una pel·lícula de ciència-ficció titulada Boss level i també ha fet Lockdown, filmada durant la pandèmia amb Phillip Noyce com a director. I, mentre espera l’estrena d’un drama independent, Once upon a time in Long Island, roda a Nova York, on viu, Infinite storm amb Sophie Okonedo. I, malgrat que hauria volgut passar la pandèmia a Austràlia,
“Han quedat enrere els dies en què els actors es podien quedar a casa a esperar que sonés el telèfon”, assegura