La Vanguardia (Català-1ª edició)
Raphaël Pichon: “Avui tenim una mirada més sincera sobre Bach”
Raphaël Pichon ve a engrandir la llista d’artistes internacionals que durant aquesta pandèmia arriben disposats a besar el sòl barceloní, on és permès fer concerts davant del públic. No és que el director d’orquestra francès no s’hagi reinventat aquests mesos per actuar amb l’Ensemble Pygmalion, el conjunt barroc de cor i orquestra que va fundar el 2006. Van arribar a organitzar vint concerts a Bordeus, on resideixen. En llocs amplis com ara una base de submarins en un palau de justícia. Però des de Nadal han patit un silenci implacable.
L’oportunitat d’oferir avui (18.30 h) una Passió segons sant Mateu de Bach al Palau de la Música, just quan es compleixen cent anys de la seva estrena espanyola a la sala modernista, és una cosa única per a Pichon. El director general de la sala, Joan Oller, li explicava ahir davant la premsa que aquell concert del 1921 reunia ni més ni menys que Lluís Millet al podi, Eduard Toldrà al violí, Gaspar Cassadó al violoncel o Albert Schweitzer a l’orgue, a més del tenor Emili Vendrell com a Evangelista.
Pichon no és cap nouvingut al Palau. El 2014 s’hi va presentar en una col·laboració amb l’Orfeó Català, amb què es va revelar com un dels talents emergents del repertori barroc. I aquesta vegada ve a confirmar que s’ha convertit en un dels grans. Entre mans té l’obra monumental de Bach amb què Barcelona celebra la Pasqua. I uns solistes que fan plorar de bons. Un elenc que només és possible reunir a Eldorado espanyol d’aquesta pandèmia: el tenor Julian Prégardien com a Evangelista, el baríton Stéphane Degout (protagonista de la recent Lessons in love and violence del Liceu) com a Jesús, l’extraordinari contratenor Tim Mead, les sopranos Hana Blažíková i Perrine Devillers o el baix Christian Immler, entre d’altres.
“Aquest és un moment molt especial per a nosaltres; ens trobem amb el públic després de
L’Ensemble Pigmalion interpreta amb grans solistes la ‘Passió segons sant Mateu’ al Palau
mig any i amb el compositor que representa l’essència, les arrels i la raó de ser d’aquest ensemble. La de Bach i el Pygmalion és una relació molt estreta des de fa 15 anys. És el compositor que em va canviar la vida en la meva adolescència”, diu el músic.
Pichon destaca d’aquesta obra que és “una música que ens porta a una història d’humilitat, sacrifici, generositat i amor”. Es distingeix, explica, per incloure, de fet, dues orquestres i dos cors, ja que està construïda sobre la idea que una orquestra porta l’altra, li agafa el relleu. I el cor és un exercici de solidaritat infinita en aquesta marató musical. I afegeix: “En aquesta vida actual que ens fa posar a la pell de tants compositors, Bach ens obliga a tornar al nostre centre. I fer això amb tot un grup no és senzill”.
Conscient de ser hereu de Harnoncourt, Christie o Jacobs, “que van lluitar per revelar l’ànima d’una música en aquell moment no tan coneguda”, Pichon admet que és la feina d’aquella generació el que permet a l’actual treballar no per ser més originals, sinó “amb total honestedat”. Avui tenim una mirada molt més humana i sincera sobre Bach, conclou.