Primavera amb Schubert

El contratenor Xavier Sabata trenca motllos amb el Life Victoria en un ‘Viatge d’hivern’ escenificat que porta la firma de Rafael Villalobos

Hi ha tabús que potser val la pena mirar de trencar, com ara el del cànon interpretatiu de la cançó poètica alemanya, l’anomenat lied, que en essència parteix de la idea que res no distregui l’escolta de la retòrica entre la música i la paraula. A qui se li ocorreria fer un Viatge d’hivern de Schubert escènic?

Doncs per començar al Life Victoria, que al seu petit festival de primavera –el flamant Primavera Life que l’any passat el confinament va truncar– proposa, aquest diumenge 28 al CaixaForum de Barcelona, una incursió en l’escena amb un muntatge subtil d’aquest cicle de cançons.

Un muntatge que, segons el director d’escena, “no afegeix una capa de narració com a tal ni una faula dramàtica, sinó que acompanya amb imatges aquest univers que hi ha en els textos de Wilhelm Müller i la música de Franz Schubert i que beu molt de la filosofia de Schopenhauer i la iconografia de Friedrich”.

L’emergent director d’escena sevillà Rafael R. Villalobos –a qui es veurà dirigint al Liceu les Tres reines amb la soprano Sondra Radvanovsky– fa el seu debut barceloní posant cara a l’home solitari i obsessiu del Winterreise, que espera la seva estimada, que no tornarà perquè l’ha abandonat, i que convida a seguir-lo en la seva espiral de pensaments sense fi. Una espera que en mans de Villalobos té ressons beckettians.

Xavier Sabata, el contratenor català que fa 18 anys que explota la vessant d’actor en l’escena musical i que ha treballat amb conjunts amb Jordi Savall, René Jacobs o Andrea

Marcon, i ensembles com ara Les Arts Flourissants o Europa Galant, és el garant de les essències del lied en aquesta nova aventura interpretativa. Un format gens habitual que a més convida a escoltar des de la no tan comuna tessitura de contratenor... Fa el viatge amb ell al piano el seu mentor Francisco Poyato, amb qui ja ha gravat aquest cicle.

“Soc conscient de la tradició del Winterreise i de la manera com se sol cantar, però qui pot negar la universalitat d’aquesta música? Avui dia s’ha de limitar a algun tipus específic de veu, gènere o edat?”, es pregunta Sabata. “Els contratenors ja hem demostrat que no som ni àngels ni dimonis, que no tenim la veu de Déu, senzillament cantem”.

A parer seu, Villalobos ha sabut fer seva la versió musical “per traduir això en escena, sense artificis; tot neix de la mateixa energia de la música i el text”, adverteix. Poyato, per la seva banda, confessa que al principi tenia dubtes: “Massa informació pot acabar restant, però Villalobos es deixa afectar i emocionar per la música, i a partir d’aquí afegeix petites coses que en reforcen el contingut emocional”.

El CaixaForum no ho emetrà en streaming sinó que ho gravarà amb més qualitat per penjar-ho més endavant al web de La Caixa.