La Vanguardia (Català-1ª edició)
Del rock garage a la melodia urbana
El gallec Sen Senra publica l’àlbum ‘Corazón cromado’ convertit en referència del pop espanyol actual
Des que fa dos anys va publicar Sensaciones (Sonido Muchacho), Sen Senra s’ha anat convertint, per mitjà de les xarxes socials i de les plataformes, en una de les realitats més sòlides i intransferibles del pop espanyol actual. L’aparició demà del seu nou EP, Corazón cromado (amb la mateixa discogràfica i el suport de la major Universal), i la gran expectació que ha despertat el llançament de moment és l’últim capítol d’una carrera que ja té un llarg recorregut. Unes cançons que en principi confia a poder moure als festivals d’estiu, com al Vida.
Això és el que explica el músic i cantant gallec Christian Senra, que als 26 anys es pren les coses amb una calma aparent que només serveix per no visibilitzar l’activitat constant que bull al seu interior. L’obra que apareix divendres prossegueix i amplia el camí començat a Sensaciones i conté set temes, entre els quals Qué facilidad, amb C. Tangana (“també és un músic experimental, constantment s’està reinventant). Algunes de les cançons ja han aparegut en format de single amb una acollida extraordinària a les xarxes, com ara Perfecto o Wu Wu. Composicions de tall pop, amb una vaga atmosfera chill out i clar protagonisme de l’electrònica, amb l’ús ocasional de l’autotune i amb un resultat final que l’ubica en el terreny de les músiques urbanes.
I tot això venint de camps musicals molt diferents des que va començar en aquest terreny. “La guitarra va ser el primer instrument que em va atrapar; després em va portar per Galícia amb companys a fer una miqueta de soroll, i després per diversió i per passió també vaig agafar la bateria, el baix, les tecles, i al final acabes aprenent una mica de tot”. Aquest fer una miqueta de soroll significa fer rock, amb especial incidència en el noise, el garage, el múscul Sonic Youth.
El primer capítol amb nom propi el va obrir el 2015, quan va il·luminar Permanent vacation, en què el pressentiment roquer s’havia temperat lleugerament. Va anar presentant aquest àlbum quan va aterrar al Festival Cara B –avui precisament Núria Graham obre l’edició d’aquest any–, i es va estrenar a Barcelona. I quan dos anys després va publicar The art of selfpressure el rock pràcticament s’havia volatilitzat i havien fet acte de presència el rhythm ‘n’ blues i unes sonoritats hip-hoperes etèries en què demostrava que es trobava molt a gust.
El disc estava produït per Carlangas, el cantant de la banda gallega Novedades Carminha, i en aquest treball començava a treure el nas un Sen Senra que anava ampliant el camp d’experimentació. “Tot és curiositat i ganes d’inventar. M’agrada prendre riscos, no ser predictible, buscar a l’interior, però l’actualitat també hi influeix. I això tant ara com abans, quan notava i sentia que hi havia altres llocs que m’atreien”, explica.
L’esmentat Sensaciones –que va presentar a finals de gener a la Barts dins del Guitar Bcn– va ser el resultat lògic d’aquesta evolució, tant de gustos i personal com també de formació, descobrint les possibilitats que li oferia la tecnologia i l’electrònica. “Amb un ordinador avui dia pots fer moltes coses... Hi he estat treballant molt, i d’això, en part, ha sortit el meu so actual, o això penso. Però tot d’una manera molt natural, a còpia de remenar, explorar, ficar-me una mica en noves fórmules, a la producció”.
No li agrada definir la seva música i odia les etiquetes: “No em considero en cap cas un artista urbà”. I encara que tingui referents, el que importa és que “escolto molta música de tots els pals i estils. Però, a l’hora de crear, la meva llibertat sempre és i ha estat absoluta, i acoloreixo sobre la base de la intuïció i del gust propi”. –Per què creu que té èxit? –Ha, ha, ha! No ho sé. Al final faig música d’una manera molt lliure, soc un apassionat d’això, i si hi ha gent a qui li agrada, això ja és cosa d’ells, i no meva.
Molt gallec.
A més d’èxits com ‘Perfecto’, el seu nou disc inclou el tema inèdit ‘Qué facilidad’, amb C. Tangana