La Vanguardia (Català-1ª edició)
Forrar-se fent esquats
s, era, un d’aquells espais minúsculs que s’anaven rendint moda rere moda als intents de negoci més diversos. Però (fins ara) cap havia funcionat. Havia allotjat una perruqueria i després una barberia. Havia estat vapobotiga. Al seu dia se les van enginyar per carregar el lloc de capses i capses de cartutxos i tòner i després van servir macarons d’allò més sofisticats. Van tenir un moment gairebé brillant quan es van dedicar a l’estampació de samarretes. I ho van provar amb els patinets elèctrics i els seus corresponents cadenats i cascos. Però no va funcionar mai res. Res de res. Mala sort o mala ubicació? Mal negoci?
Molts, fins i tot els negocis pròspers i centenaris veïns d’aquest espai, van decidir que simplement aquest era un lloc agafat. Fins que de sobte va desaparèixer el (darrer?) cartell gegant que cobria la porta tantes vegades redecorada per llevar-se amb un dels primers criptocaixers. Tot fa pensar que no serà l’últim, perquè just ara que hem après a evitar, per força, els caixers tradicionals, que avui dia sembla que estan en perill seriós d’extinció, van sorgint del no-res els que deixen anar bitcoins. S’entén que s’expenen no per fer petites transaccions a curt termini, perquè el seu disseny no ho permet, però sí, per exemple, per gestionar, des d’ahir mateix, segons l’anunci d’Elon Musk, la compra d’un Tesla.
La mala notícia és que els bitcoin no són infinits i són molt cars. I la bona, per als que ja s’atreveixen amb tot això, és el potencial cada vegada més tangible de les criptomonedes: Dimarts el token de Theta Network (una xarxa descentralitzada de difusió de
ÉNeix el primer gimnàs ‘tokenitzat’ que premia els més ‘criptoactius’; suar comença a ser rendible