La Vanguardia (Català-1ª edició)
Escrivá avança que els nous ERTO per covid se centraran a reactivar ocupació
Dones i temporals, els que han patit més temps la suspensió de la feina
De la mateixa manera que ningú no qüestiona que els ERTO per covid s’allargaran més enllà de finals de maig, fins que no s’acosti la data del final de la seva vigència no es concretarà com serà el mecanisme amb què el teixit productiu intentarà assolir l’inici de la recuperació. A falta que el Govern torni a obrir la negociació amb la patronal i els sindicats per estendre els expedients de regulació temporal de l’ocupació, el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, va marcar ahir la pauta: a partir de juny, va assegurar, “l’èmfasi estarà en l’activació de treballadors”.
Escrivá va explicar a més que a l’octubre, amb la tornada a les restriccions, van tornar a centrar-se en la cobertura d’empreses i assalariats de les activitats afectades pels tancaments i les limitacions per combatre l’expansió del virus. “Hem estat en clau de protecció; el lògic és passar a estar en clau d’activació”. Alhora va recordar que, de cara al futur, ja s’han compromès amb Brussel·les que una de les reformes estructurals vinculades als fons europeus de recuperació sigui la de “consolidar el model dels ERTO”.
Des de l’estiu de l’any passat, la Seguretat Social va començar a compaginar l’exoneració de quotes per a les empreses dels treballadors amb l’ocupació total o completament suspesa amb la d’aquells que havien tornat a treballar. Segons les dades presentades ahir pel departament d’Escrivá, han dedicat a la reactivació de treballadors en ERTO mil milions d’euros. A més estimen que han exonerat les cotitzacions empresarials d’entorn de dos milions d’assalariats que van tornar al seu lloc de treball.
El ministre d’Inclusió i Seguretat Social va indicar que la negociació sobre l’etapa final dels
ERTO per covid s’obrirà a començaments de maig. Mentrestant, els agents socials ja prenen posicions. Ahir el president de la CEOE, Antonio Garamendi, va recordar que des de fa molt de temps defensen que aquest mecanisme s’hauria d’haver prorrogat fins a finals del 2021 per restar incertesa a les empreses afectades.
Garamendi també va insistir en un dels punts que els ha enfrontat al Govern i els sindicats: acabar el compromís de manteniment d’ocupació per part de les empreses que s’han acollit a un ERTO. El líder de la patronal va ressaltar la necessitat de les companyies d’anul·lar aquesta clàusula i va argumentar que prefereix “una companyia ober
A 20 DE MARÇ Encara hi ha 783.000 assalariats amb el lloc de treball suspès
ta amb vuit treballadors que una de tancada amb deu”. Durant la seva intervenció en el I Fòrum de Turisme de la CEOE, va assegurar que “és l’única manera” de mantenir l’ocupació i que també “li sortirà més econòmic” a l’Estat.
Precisament l’enorme esforç realitzat per les arques públiques és la principal raó adduïda per l’Executiu per donar suport a la clàusula de manteniment de l’ocupació per sis mesos que recull les successives regulacions sobre els ERTO. L’Executiu estima que fins a finals de maig hauran gastat 40.000 milions d’euros en ajuts a l’activitat durant la covid, inclosos els expedients temporals a què es van acollir més de 3,5 milions de treballadors, la prestació extraordinària per a 1,5 milions d’autònoms i la incapacitat temporal per a 3,8 milions de treballadors
NO A LA CLÀUSULA D’OCUPACIÓ Garamendi: “Prefereixo una empresa oberta amb 8 treballadors que una de tancada amb 10”
de baixa per infecció de la covid o quarantena.
Segons les darreres dades de la Seguretat Social, el passat 20 de març encara hi havia 783.000 assalariats amb l’ocupació suspesa. S’aprecia un descens significatiu dels afectats, que el gener i el febrer havien anat augmentant fins a arribar als 900.000 treballadors. El ministre Escrivá ho va relacionar amb el progressiu aixecament de restriccions que s’han anat aplicant en els últims, després de la tercera onada de la pandèmia.
El Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social va oferir ahir noves dades amb què afinar en el perfil dels afectats pels ERTO. Aquesta radiografia mostra diferències entre els diferents col·lectius d’assalariats. Pel que fa al temps en què han estat amb la feina suspesa, les dones es van acostar als 60 dies de mitjana en ERTO, mentre que els homes hi van estar poc més de 40 dies.
Alhora, els treballadors amb contracte temporal superen els dos mesos en suspensió i els indefinits freguen el mes i mig. Per edats, els assalariats més joves i els de més edat han estat més temps en ERTO.
El secretari d’Estat de la Seguretat Social, Ismael Arroyo, va apuntar ahir que la incidència més important d’aquest mecanisme entre les dones i els treballadors temporals pot estar relacionat amb la seva sobrerepresentació en les activitats més castigades per la crisi.
No s’ha d’oblidar que pràcticament la meitat dels treballadors que aquest any han passat per un expedient de regulació temporal d’ocupació pertanyen als sectors de l’hostaleria i el comerç.