La Vanguardia (Català-1ª edició)
Extremadura acollirà la primera fàbrica de bateries del sud d’Europa
La inversió ronda els 1.000 milions i proveirà diversos sectors, com el motor
Extremadura vol posar-se al capdavant en la cursa de l’electromobilitat i emmagatzemament d’energia amb la construcció de la primera fàbrica de cel·les de bateries d’Espanya i del sud d’Europa. Amb una inversió propera als 1.000 milions d’euros i la creació de fins a 1.600 llocs de treball en sis anys, el projecte és d’iniciativa privada i capitanejat per Phi4Tech, encara que buscarà fons europeus. Contempla tota la cadena productiva, des de l’extracció i tractament del liti fins a la fabricació de cel·les de bateries i càtodes per a diverses indústries a dues fàbriques a Badajoz i Càceres, segons es va explicar ahir en la seva presentació.
“És un projecte sòlid, en el qual s’ha estat treballant amb discreció durant dos anys, i en el qual la Junta d’Extremadura ha fet un paper impecable”, comenta Raül Blanco, secretari general d’Indústria i Pimes. “Ajuda a vertebrar industrialment Espanya” i és un pas cap a l’“autonomia industrial espanyola”, incideix. Encara que sobre la taula ja hi havia un gran projecte de fàbrica de bateries en un consorci publicoprivat –liderat per Seat-Volkswagen–, l’extremenya és “la primera que s’ha consolidat i tirarà endavant”. El factor diferencial és que ja disposa de la matèria
Nadia Calviño i Yolanda Díaz seran en unes setmanes la vicepresidenta segona i la tercera del Govern de coalició d’esquerres. La primera s’ocuparà de l’economia i la segona, del món laboral. Entre elles no hi ha res en comú. Tenen orígens ideològics completament diferents, una ve de la socialdemocràcia i l’altra del comunisme.
Els seus interessos són diferents i la lògica amb què actuen no té res a veure. Dues dones amb molt de caràcter que sens dubte xocaran, però que han de conviure perquè vulguin o no tenen el mateix destí: tirar endavant la reconstrucció d’Espanya aprofitant els fons europeus.
Si una legislatura tan difícil i complicada com aquesta no les crema, Calviño té la vista posada a la UE d’on prové; i Díaz es convertirà en la líder d’Unides Podem i, per tant, en el cap de cartell de les pròximes eleccions generals. Pablo Iglesias ha pronosticat que serà la pròxima presidenta del Govern. La picabaralla està servida, però no serà a garrotades sinó a fiblades.
La primera confrontació ja s’ha lliurat a favor de Calviño. Quan va dimitir Pablo Iglesias va provar de deixar fet el Govern a Pedro Sánchez col·locant Díaz al seu lloc, és a dir com a vicepresidenta segona. Això suposava tant com supeditar la política econòmica a la laboral, cosa que no passa enlloc del món. primera –liti– i el finançament. No és una planta pensada exclusivament per a bateries de cotxes, sinó que també es preveu treballar en l’emmagatzemament d’energia relacionada amb les renovables i en la gestió de centres de dades.
La pedra inaugural es posarà entre finals del 2021 o inicis del 2022. La primera pica, amb 177.000 m2 a Badajoz, serà la planta de fabricació de cel·les, el component principal de les bateries. En una etapa inicial s’invertiran 80 milions per arribar a una capacitat de 2 GWh/ any el 2023. Anirà creixent fins als 10 GWh el 2025 i s’estudia una ampliació al doble el 2027. Aquí es farà “un híbrid de bateria i supercondensador d’última generació”,
Els drets dels treballadors i la creació d’ocupació són molt importants, però cal augmentar la productivitat i cal crear riquesa per poder distribuirla després. I per aconseguirho cal instrumentalitzar una sèrie de polítiques fiscals, monetàries i comercials que permetin impulsar la inversió.
Per aquesta raó i per preservar la jerarquia que es concreta en la Comissió Delegada d’Afers Econòmics exigia que la continués presidint Nadia Calviño com fins ara, i si no resultava possible dimitiria. Pablo Iglesias s’hi va resistir amb dents i ungles al·legant els pactes de govern negociats entre el PSOE i Podem.
Però en aquells pactes no es contemplava que el Ministeri d’Economia estigués supeditat al de Treball. No s’hauria entès a Europa.
Malgrat tot la gran baralla ha d’arribar. Yolanda Díaz, en aliança amb CC.OO. i la UGT, pretén una reforma exprés per canviar la reforma laboral del 2013 i restablir el poder sindical a les empreses. Calviño es basa en la patronal per negar-s’hi en rodó argumentant que no és el moment per que “assegura la càrrega ràpida, alta durabilitat i una química extremadament favorable”, va dir Mario Celdrán, conseller delegat de Phi4Tech. En el seu desplegament total la inversió en la fàbrica és de 400 milions, amb 500 llocs de treball directes.
Serà la primera planta del sud d’Europa, però no substituirà al projecte que encapçalen Seat i el grup Volkswagen (VW), entre altres coses perquè la seva capacitat és insuficient per complir amb l’objectiu de fabricar 500.000 cotxes elèctrics a Martorell. Primer perquè el grup alemany planeja gigafactories d’uns 40 GWh. També per la tecnologia: en desitja una d’estandarditzada, provada en vehicles, per abaratir al màxim els costos, tenint en compte que el preu de la bateria és el que explica el sobrepreu que tenen els elèctrics avui. En tot cas, la planta extremenya no està projectada només per al mercat del motor, encara que els seus promotors estan parlant amb fabricants de cotxes i, segons fonts properes, mantenen bones relacions amb Seat i VW. De fet, alguns dels inversors a Extremadura, com Lithium Iberia i Mind Caps formen part també del pla de Seat.
L’autèntica batussa entre Calviño i Díaz arribarà amb el repartiment dels fons europeus
El projecte preveu treballar en l’emmagatzemament d’energia i la gestió de centres de dades
L’altre puntal és una planta de càtodes a Càceres. Proveirà la de Badajoz i la indústria global, amb 200 milions d’inversió. Els càtodes són un component de les cel·les. Perquè una altra cosa són les plantes d’acoblament, que cada constructor automobilístic vol tenir molt a prop, com Seat a la Zona Franca. Els pilars restants del pla extremeny són la fàbrica de transformació de liti i el desenvolupament de la mina de Las Navas amb 318 milions, i de la d’Aguablanca (níquel i coure), amb 40 milions. Alejandro Ayala, soci referencial del projecte, assegura que s’encapçalarà la cursa al sud d’Europa amb el “procés integrador amb més força a la UE”. encarir els costos laborals en un entorn econòmic alentit per la pandèmia de la covid i que registrarà una caiguda del creixement en el primer trimestre de l’any de -0,4%. Tot indica que el nivell d’ocupació amb què va tancar el 2019 no es tornarà a aconseguir fins a l’any 2023.
Però l’autèntica batussa arribarà quan calgui repartir els 140.000 milions d’euros que vindran d’Europa entre ajuts directes i crèdits. Yolanda Díaz i els sindicats consideren que aquells diners han de servir per mantenir o incrementar els drets dels assalariats, mentre que Nadia Calviño creu que aquells recursos s’han de dedicar a fer una economia més productiva.