La Vanguardia (Català-1ª edició)
“No temi morir; tingui por de perdre la vida”
Com gestiona la seva por davant un artefacte explosiu? La converteixo en una decisió. Però com? Al principi, la por es disfressa de prudència i et xiuxiueja: “Ves amb compte”... Com evitar que arribi a dominar-nos? Per començar, admetent que existeix. Tens por i sovint és una bogeria no tenir-ne.
Ja ho he admès: estic angoixat i...
La por és una emoció incontrolable que em pot dominar; però quan decideixo superar-la, començo a convertir-la en una decisió racional que domino. En aquest moment deixes de ser una víctima de la por per ser ja algú que intenta dominar-la.
Puges de categoria?
És essencial, perquè si negues aquesta por i la deixes créixer dins teu, t’acabarà dient “no pots”, i després “no ho facis”.
Però vostè no pot dir “no puc”.
Ningú no ho ha de fer. Busqui la motivació. Tinc la motivació de servir i per a vostè pot ser la de guanyar-se la vida o simplement dominarse i ser amo del seu destí...
La trobo. I llavors...?
Ja no pot fugir. Vostè ha decidit que no pot fugir i que gestionarà aquesta por... Veu com ja és actor i no víctima?
I pors més subtils?
La por és el guardià de la seva zona de confort. Li impedeix d’abandonar-la. És necessari per evitar la temeritat, però si li cedeix el control de la seva vida a la por, li impedirà de créixer. No temi morir; tingui por de perdre la vida.
Són paraules, però la por és un animal. Vegem: vostè ha assumit que té por; ha decidit controlar-la, perquè té una motivació superior a la por mateixa i a la seva pròpia comoditat, i ara només ha d’utilitzar la tècnica per convertir la seva decisió de gestionar la por en una conducta eficaç que la frenarà.
Aquí volia arribar: quina és la tècnica? Ara controli la respiració, perquè amb ella controlarà les emocions.
Com?
El cervell interpreta els teus canvis de respiració com a indicador del que està passant. I si ets tu qui la controla, el missatge que li envies és que tens controlada la situació i també el perill. No oblidi que la major part de les pors tenen un origen imaginari: el perill és creure-s’ho.
Com respiro per no angoixar-me?
Faci esport. Si fa esport, estarà molt acostumat