La Vanguardia (Català-1ª edició)
Crit per Ahmadreza Djalali
Amnistia Internacional alerta de l’execució immediata d’un metge suecoiranià a Teheran
El matí del passat 24 de novembre, Vida Mehrannia va rebre una trucada. Era el seu marit, de qui no tenia notícies des de feia un mes. Ella era a casa seva, a Estocolm, i ell a la presó d’Evin, a Teheran, i trucava per acomiadar-se.
Ell és Ahmadreza Djalali, un metge i investigador que des del 2016 està empresonat en aquesta presó iraniana, anomenada la universitat d’Evin pels intel·lectuals, acadèmics, presos polítics i periodistes que hi han estat reclosos.
“Em va dir que el traslladarien a una altra presó on esperaria la seva sentència en aïllament”, va explicar al novembre Mehrannia a l’agència de notícies sueca TT. La sentència la va dictar un tribunal iranià fa més de tres anys: condemna a mort. A Djalali l’acusen d’haver traït l’Iran col·laborant amb Israel a canvi de diners, feina i el permís de residència a Suècia.
Aquest metge de 49 anys va arribar al país nòrdic el 2008 per fer el doctorat en medicina d’emergències i catàstrofes a l’Institut Karolinska d’Estocolm. Després de defensar la tesi el 2012 va passar tres anys a Itàlia, també va fer alguna estada a Bèlgica i el 2015 va tornar a Suècia, on vivia amb la seva dona i els seus dos fills. Djalali viatjava regularment a l’Iran per assistir a conferències i congressos. Això va fer l’abril del 2016, però va ser arrestat i tancat a la presó d’Evin, de la qual no ha sortit. Van passar uns quants dies fins que la seva família va saber on era i fins a set mesos després no va poder veure un advocat.
Segons la Fiscalia iraniana, Djalali va passar informació sobre plantes militars i nuclears del seu país d’origen al Mossad israelià. Per dictar la pena, el tribunal es va basar en una confessió, transmesa per televisió però ell ha insistit que va ser sota amenaces de matar els seus fills. En una carta des de la presó, publicada pel diari italià La Repubblica el 2017, Djalali explicava que durant una visita a l’Iran el 2014 el van contactar els serveis d’intel·ligència iranians i li van demanar que cooperés oferint informació sobre infraestructures essencials i operacions antiterroristes a Europa, i s’hi va negar.
Dos anys més tard seria detingut i posat en una cel·la d’aïllament, “utilitzant múltiples tortures psicològiques i físiques, amenaces, humiliacions i enganys”, segons relatava a la carta, en la qual admetia haver fet “falses confessions”. “No he actuat mai contra el meu país, no he espiat mai per a Israel o qualsevol altre país”, assegurava.
Aquell 24 de novembre del 2020, Djalali va trucar a la seva dona pensant que li quedaven poques hores de vida, però les autoritats iranianes van acabar endarrerint l’execució. Ara, Amnistia Internacional (AI) adverteix que pot ser imminent. “Pot succeir en qualsevol moment”, va dir el 16 de març la secretària general d’AI-Suècia, Anna Lindenfors. En les últimes setmanes, organitzacions humanitàries i institucions acadèmiques han redoblat les pressions al Govern suec perquè intervingui. L’última, una carta oberta enviada dimecres al primer ministre, Stefan Löfven, firmada per l’Institut Karolinska, la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia i AI, en què li insten a “prendre mesures immediates” i a coordinar esforços amb altres països com Itàlia i Bèlgica, també involucrats en el cas.
Els signants fan referència a un informe d’experts de l’ONU, publicat la setmana passada, en el qual alerten que la situació de Djalali és insostenible i adverteixen que existeix un risc molt alt que mori a presó “a conseqüència de les tortures a què està sotmès i a la falta d’atenció mèdica que necessita amb urgència”. Segons la missiva, el científic fa més de cent dies que està aïllat, “ajagut sobre una manta a terra i amb un llum encès nit i dia perquè no pugui dormir”. “Amb prou feines pot menjar, té dificultat per parlar, i la freqüència cardíaca és extremadament baixa”, afegeixen.
El 2017, Löfven es va reunir amb el president iranià, Hassan Rohani, i va assegurar que havia plantejat “qüestions de drets humans”, encara que no va esmentar el nom de Djalali, a qui les autoritats sueques van concedir la ciutadania el 2018. Aquell 24 de novembre, quan l’execució semblava imminent, la ministra d’Exteriors, Ann Linde, va assegurar que havia demanat al seu homòleg iranià, Mohamad Javad Zarif, que l’anul·lés, i va dir que estava “treballant” per impedir-la. L’Iran, que no reconeix la doble nacionalitat dels seus ciutadans, va respondre amb una reprimenda pel que va considerar una ingerència de Suècia en els seus “afers interns”.
Suècia va demanar clemència, però l’Iran no reconeix la doble nacionalitat i diu que es un “afer intern”