La Vanguardia (Català-1ª edició)
La pedra a la sabata
El paper del Consell per la República, i per extensió de Puigdemont, fa encallar les negociacions entre ERC i JxCat
El paper del Consell per la República, i per extensió de Carles Puigdemont, s’ha convertit en un dels principals esculls de la negociació entre ERC i JxCat per a la formació del nou Govern. Tant que a les portes de la primera sessió d’investidura de Pere Aragonès com a president de la Generalitat la qüestió continua encallada. Però, què és el Consell per la República? I per què fins ara no ha estat possible assolir un acord en aquest punt?
El Consell per la República es va crear el mandat passat en el marc de l’acord de legislatura entre JxCat i ERC. Inicialment va ser concebut com una espècie de gabinet a l’ombra que treballés, des de Bèlgica, per avançar en l’aplicació del resultat de l’1-O, atès que la Generalitat, des de Catalunya, no podia fer-ho per la intervenció de l’autonomia derivada de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. De fet, el primer nom que va circular va ser, segons aquest plantejament, el de Consell de la República, que al final es va transformar en Consell per la República, en una mostra de com una preposició canvia completament el significat i de com les expectatives del principi van quedar aviat rebaixades.
La idea de crear un instrument d’aquestes característiques va sorgir del mateix Puigdemont i un dels qui li va donar forma en els primers moments va ser Quim Torra, quan només era diputat de JxCat al Parlament, després de les eleccions del 21-D, i encara no sospitava que seria el següent president de la Generalitat. Com que es tractava d’un compromís de l’acord per formar el Govern, el Consell per la República es va donar per constituït quan Torra va prendre possessió del càrrec, el maig del 2018, i a partir de llavors va tocar dotar-lo de contingut. Tasca que no va resultar fàcil, perquè fins al mes d’octubre a Barcelona i el de desembre a Brussel·les no es va presentar en públic. I ho va fer com una entitat privada, sota jurisdicció belga, que tindria finançament també privat –dels 92.638 adherits amb què compta actualment i de les donacions de particulars– i que seria independent del Govern.
El Consell per la República, en tot cas, es posava en marxa amb el suport de JxCat, ERC i el PDECat, però sense el de la CUP, amb l’objectiu, segons el seu reglament, d’“impulsar les activitats de caràcter polític, social, cultural i econòmic destinades a la implantació i materialització d’un Estat indequerres pendent a Catalunya en forma de república”. La seu quedava fixada a la Casa de la República, que és la residència de Puigdemont a Waterloo, i aquest es convertia en el seu president com a “president legítim” abans de l’aplicació del 155. Per aquest mateix motiu formen part del consell de govern Antoni Comín, com a vicepresident, Clara Ponsatí i Lluís Puig, al costat de representants dels partits que li donen suport i de les entitats sobiranistes. Però el que havia de ser un espai transversal de coordinació de l’independentisme va anar derivant en caixa de ressonància del 130è president de la Generalitat i de la resta d’“exiliats” de JxCat.
Així, ERC, que a la foto de les presentacions a Barcelona i Brussel·les estava encapçalada per Pere Aragonès a primera fila, va anar prenent-hi distància, primer amb una representació de segon nivell en el consell de govern –Isaac Perarire– i després rebutjant participar en la fundació de l’assemblea de representants –l’equivalent a un Parlament dels electes independentistes–, duta a terme el desembre del 2020. En paral·lel, durant aquest temps, malgrat no tenir el suport de la CUP, una de les organitzacions que la integren, Poble Lliure, es va incorporar al consell de govern. I també ho van fer Solidaritat Catalana per la Independència (SI), Moviment d’Es(MES) i Independentistes d’Esquerres, que amb Demòcrates de Catalunya, que ha estat en el Consell per la República des del primer dia, han format part de les candidatures de JxCat el 14-F.
Amb tots aquests moviments, ERC i la CUP consideren que l’entitat està clarament decantada de la banda de Puigdemont. I és per això que, en el context de les actuals negociacions per a la formació del Govern, proposen crear un nou òrgan de coordinació de l’independentisme que fixi el full de ruta a seguir a partir d’ara. JxCat insisteix que aquest òrgan ja existeix i és el Consell per la República, i ERC ho rebutja, tret que es reformuli completament el seu paper, i també el del 130è president de la Generalitat, en la línia de reemplaçar-lo per un “lideratge col·lectiu i compartit”, com va proposar ahir mateix Marta Rovira.
El que havia de ser un espai transversal de l’independentisme ha derivat en caixa de ressonància de l’“exili”
Els republicans volen un òrgan de coordinació que no estigui decantat de la banda de l’expresident