Perdent volta

Els aficionats a les curses en pista o en circuit saben perfectament el desastre que suposa perdre volta, ja que el corredor que en perd demostra que no ha estat capaç de mantenir el ritme marcat pels que van al davant. Una vegada perduda la volta resulta gairebé impossible recuperar la capçalera de la carrera. Això és el que li està passant a Barcelona en aquests moments, i, per extensió, a Catalunya.

Tots som conscients de l’empenta de posicionament que els Jocs Olímpics del 1992 van aconseguir per a Barcelona, i tots som conscients del que Barcelona ha anat aconseguint fins fa poc per l’esforç coordinat del sector públic i del privat.

Però aquell 1992 cada vegada va quedant més lluny, i si destruïm –a còpia de desgovern– la reputació que aleshores vam aconseguir per atreure empreses, comerç o turisme anirem cada vegada pitjor i serà difícil, o fins i tot impossible, recuperar la posició assolida. Haurem perdut volta, amb tot el que això suposarà per a les oportunitats per a la nostra joventut.

Mentre Barcelona està aturada, per no dir en retrocés, totes les ciutats amb què competim per atreure inversions i iniciatives avancen. Aquí tenim els exemples de València, Màlaga, Madrid, Sevilla, Saragossa o Bilbao, per no esmentar-ne d’altres.

Aquests dies commemorem els cent

Mentre Barcelona està aturada, les ciutats amb què competim per atreure inversions avancen

anys de la celebració a Barcelona de la Primera Conferència General sobre Comunicacions i Trànsit de la Societat de Nacions, que el govern conservador d’Espanya va portar a Barcelona amb 42 països i una sèrie d’observadors internacionals (vegeu La Vanguardia del 20 de març) i al març celebrarem el vintè aniversari del Consell Europeu en què el govern d’Espanya va portar a Barcelona els quinze caps d’Estat o govern dels llavors quinze països membres de la Unió Europea i els corresponents líders dels aleshores tretze candidats a l’adhesió, perquè Aznar va considerar que Barcelona era la ciutat adequada per representar Espanya en tal reunió del màxim nivell.

Amb el món màgic de l’independentisme i l’antiespanyolisme avui predominants, els insults a la Corona, l’antiturisme i l’antiautomobilisme de l’equip municipal actual, que ha deixat perdre projectes hotelers de primer nivell que haurien augmentat el prestigi turístic de Barcelona, amb l’“emigració” d’empreses que patim i amb les dificultats per a la recuperació que es detecten a causa de la falta de polítiques per compensar els efectes de la covid, no crec que els governs d’Espanya s’arrisquin a confiarnos cap altre macroesdeveniment mundial intergovernamental.

Per sort, partíem d’un alt nivell als rànquings que situaven Barcelona com a ciutat emprenedora i atractiva, però si observem el nostre entorn avui veiem que tots els altres corren molt més que nosaltres i que si no recuperem la volta o voltes perdudes ningú no pensarà a venir aquí per als seus nous projectes.