La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les antigues cúpules del PP tornen invisible la caixa B
Aznar, Rajoy, Cospedal, Rato o Arenas la neguen amb vehemència
Una caixa B al Partit Popular durant vint anys?; un tresorer que ho reconeix i detalla cada apunt comptable? Resulta que a ulls dels presidents i secretaris generals de la formació durant aquella època, és tot “absolutament fals”. Ni caixa B –sí donacions anònimes fora del control del Tribunal de Comptes– ni pagaments de sobresous ni utilització de diner negre. Per ells, tot és una farsa pròpia d’un home, Luis Bárcenas, que pateix “deliris”. El fet que una sentència, confirmada pel Tribunal Suprem, reconegués l’existència de tal caixa B o que alguns membres del partit hagin ratificat davant l’Audiència Nacional que els apunts sobre les seves persones són certs, la plana major de les cúpules del PP de l’època de José María Aznar i Mariano Rajoy l’han negat una vegada i una altra durant els seus interrogatoris com a testimonis al judici que s’està celebrant a l’Audiència Nacional sobre la comptabilitat paral·lela de la formació.
A més a més, la majoria d’ells van intervenir amb vehemència, ofesos davant certes preguntes de les acusacions populars. Un dels extresorers, Francisco Álvarez Cascos, fins i tot va dir que se sentia “orgullós” d’haver format part d’un govern que va dur a terme modificacions legals per fer més transparents les adjudicacions públiques. També es va recalcar que el PP va ser un dels defensors que es posés fi a les donacions anònimes. Tot això es contraposa amb la versió de Bárcenas, que va detallar com es rebien aquelles donacions, normalment per part de constructors, i després se’ls ajudava en adjudicacions de contractes públics. Però esclar, l’extresorer és l’acusat en aquest procés i tots els altres són testimonis, el primer no està obligat a dir la veritat i els segons sí.
Aznar, que va ser president del govern central entre el 1996 i el 2004 i en el mandat del qual com a president del PP suposadament es va idear i va organitzar la caixa B per mitjà del tresorer Álvaro Lapuerta –mort el 2018–, va deixar entreveure els interessos polítics, i no judicials, de les acusacions perquè tots ells anessin a declarar. “Quin és el seu nom? Vostè ha estat advocat del partit socialista”, apuntava a cadascun dels lletrats, fins que el president del tribunal va frenar el seu comportament. En el seu testimoni, ni ell és el “J. M.” que surt com a receptor de diners, ni sap res d’aquella caixa. “No he estat al cas de cap més comptabilitat que l’oficial, que s’envia puntualment al Tribunal de Comptes”. A més, va recórrer al sarcasme que el caracteritza: “No era inspector de caixes fortes, no em dedicava ni a inspeccionar els despatxos ni a veure si hi havia caixes fortes. (...) No soc visitador dels despatxos aliens”.
Totes les declaracions van seguir el mateix patró. Es va veure en l’expresident Rajoy i la seva secretària general, María Dolores de Cospedal. Tots dos van fer servir la mateixa frase: “La caixa B seria del tresorer [Bárcenas], però no del PP”. I per descomptat, l’“M. Rajoy” que apareix als papers no és ell, “és absolutament fals, perquè no vaig rebre mai diners de Bárcenas”. Tampoc no va poder destruir els papers, tal com va sostenir l’extresorer, quan es va assabentar de la seva existència. “És metafísicament” impossible, perquè no sabia que existien. La raó que Bárcenas apuntés tot allò durant vint anys és que pateix “deliris”. El vicepresident econòmic amb Aznar, Rodrigo Rato, no ho veu així. “No vaig apreciar que ningú del PP patís deliris”, va testificar, després de reconèixer que manté “una relació esporàdica però cordial” amb l’extresorer. Tanmateix, ell tampoc no va veure cap caixa, ni va rebre diners ni res de tot això.
L’exministre de Defensa Federico Trillo es va sentir ofès per les afirmacions de Bárcenas que s’havien utilitzat diners de la caixa per pagar la seva defensa per l’accident aeri a Turquia el 2003 en què no es van identificar bé els morts. “No entraré sobre el Iàkovlev. Bastant de dolor ha causat i m’ha causat”, va etzibar. Javier Arenas tampoc no és l’“Arenas” dels apunts ni Ángel Acebes és “Acebes”. “No són certs, són rotundament falsos i no es corresponen amb la realitat”, van dir tots ells.
El PP només va tenir, segons els exdirigents, la comptabilitat oficial; la resta són “deliris” de Bárcenas