Un estudi de la UPF confirma la “singularitat genètica” dels bascos

La singularitat basca s’explica pels seus llargs “períodes d’aïllament” i la poca barreja amb altres poblacions, segons un macroestudi amb mostres d’ADN que confirma la “singularitat genètica basca”. Ho conclou un treball liderat per David Comas, investigador de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Institut de Biologia Evolutiva. Es tracta del “mostreig geogràfic més exhaustiu fins ara de la població basca, amb més de 600.000 marcadors genètics al llarg de tot el genoma per a cada individu”.

Segons la UPF, la investigació revela que “la barrera cultural del llenguatge va poder promoure l’aïllament de la població basca davant els contactes poblacionals posteriors, com per exemple la influència de l’imperi romà o l’ocupació islàmica de la Península, i fins i tot va actuar com a barrera interna en alguns casos per l’ús de dialectes”.

Aquestes “característiques diferenciades” genèticament no serien resultat d’un “origen extern [dels bascos] respecte a altres poblacions ibèriques”. La investigació ha comparat la basca amb altres poblacions europees actuals i també amb dades d’ADN antic. La conclusió és que “els bascos tenen una composició genètica semblant a la resta de poblacions de l’Europa occidental, però presenten unes lleugeres diferències”. Aquestes diferències es deuen a “una falta de flux genètic a partir de l’edat del ferro, és a dir, hi ha hagut menys barreja amb altres poblacions”.

L’estudi, que ha comptat amb la participació de lingüistes i genetistes, s’ha publicat a Current Biology. Un dels autors, André Flores-Bello, explica que “el mostreig va incloure microregions dins del País Basc i també de les àrees circumdants. D’aquesta manera, vam obtenir mostres d’una regió geogràfica on sempre s’ha parlat eusquera, d’altres on històricament s’ha parlat però s’ha perdut i regions on no s’ha parlat mai”.

David Comas afegeix que no s’ha trobat a la mostra analitzada “influència procedent del nord de l’Àfrica, que sí que es veu a la majoria de poblacions de la Península”. L’estudi permet als investigadors postular que els dialectes de l’eusquera “poden haver sorgit molt abans de l’edat de ferro, i per això es relacionen amb l’estructura genètica”. El professor Comas i Jaume Bertranpetit estudien aquestes qüestions des del 2008, quan van detectar que els bascos tenen “lleugeres” diferències genètiques pel que fa al conjunt de ciutadans d’Europa, un continent, genèticament parlant, “molt homogeni”.