Rescat d’un temple perdut

El Museu Egipci troba importants vestigis ptolemaics

Ptolemeu I no només va construir la biblioteca d’Alexandria o el temple de les Muses (d’on provenen els nostres museus) i va impulsar el projecte del far que va meravellar el món antic. El primer faraó de la darrera dinastia independent de l’antic Egipte, que finalitzaria amb la famosa Cleòpatra VII, també va rehabilitar temples que el domini persa va malmetre i va edificar-ne algun de nou. Malauradament, poc queda del seu important llegat arquitectònic.

La missió arqueològica al jaciment de Kom el-Ajmar Sharuna, formada pel Museu Egipci de Barcelona, la Universitat de Tübingen i el Consell Suprem d’Antiguitats d’Egipte, afegeix ara una mica més de llum al voltant de la figura i l’obra d’aquest general i diàdoc successor d’Alexandre el Magne gràcies a la descoberta de les restes d’un dels seus temples en aquest emplaçament de l’Egipte Mitjà, a uns 160 quilòmetres del Caire.

En total, s’han trobat 60 carreus de pedra que formaven part dels fonaments i del paviment d’una església copta del segle VI. La troballa va tenir lloc, com passa moltes vegades, per atzar, mentre s’instal·lava un sistema de drenatge en unes terres de conreu. Els blocs, que pesen uns 500 quilos, formaven part de les quatre fileres superiors del temple i destaquen pel bon estat de conservació. Contenen diversos elements decoratius i arquitectònics, com el rostre de la deessa Hathor, els cartutxos reials amb el nom de Ptolemeu I, cornises, motllures convexes i textos jeroglífics, encara en estudi, que indiquen, per exemple, que el temple estava dedicat als déus Horus i Hathor.

“És dels pocs temples que va erigir Ptolemeu I fora d’Alexandria i els vestigis trobats són els més nombrosos i els de millor qualitat artística; per això són tan importants”, va explicar ahir l’egiptòleg i conservador del Museu Egipci Luis Manuel Gonzálvez durant la presentació de la descoberta. “Encara no s’ha definit la planta de l’església”, va prosseguir, per la qual cosa no es descarta que hi hagi més peces enterrades i noves troballes.

“Comença ara un projecte que durarà anys”, va destacar Mariàngela Taulé, arqueòloga i directora general de la Fundació Arqueològica Clos. Si la pandèmia ho permet, la pròxima campanya s’iniciarà a finals d’any o a principis del que ve, i també s’intentaran buscar vestigis del temple en altres indrets del jaciment que permetin fins i tot localitzar el lloc exacte on va ser erigit. L’objectiu final és poder reconstruir l’edifici tal com va ser ideat en temps de Ptolemeu I.

La recuperació d’aquest temple s’ha convertit en la troballa més important feta durant els 15 anys que fa que el Museu Egipci finança i participa en el Projecte Sharuna. Per Jordi Clos, president i patró de la Fundació Arqueològica Clos, aquesta troballa suposa “l’entrada de la fundació a la Champions del món arqueològic” i representa també el colofó personal a tota una vida de passió egiptològica que va iniciar als 16 anys. “No m’hauria imaginat mai que començaria un descobriment d’aquesta envergadura”, confessa.

Se sabia de l’existència del temple des del 1838, quan l’egiptòleg Nestor L’Hôte va deixar-ne constància per escrit. Ara bé, se’n va perdre el rastre tot i que durant els anys posteriors s’anessin trobant alguns fragments i també alguns carreus, com va ser el cas dels descoberts per l’egiptòleg Tadeus Smolenski a principis del segle XX i que ara es conserven a les col·leccions egípcies de Viena i Budapest. L’any 1984 també en van sortir uns altres durant els treballs d’excavació de la Universitat de Tübingen, quan encara no s’havia afegit a la missió el Museu Egipci de Barcelona, que ho faria el 2006.

Gràcies a la gran quantitat de peces recuperades, els egiptòlegs ja han pogut establir les primeres connexions entre les troballes actuals i les que es van fer antigament. De moment, els immensos blocs han estat netejats, restaurats i emmagatzemats. També s’han documentat un per un i s’hi han aplicat tècniques fotogràfiques com la fotogrametria, per tal de poder-los reproduir exactament en models tridimensionals i recompondre digitalment l’ordre que ocupaven al temple “com si es tractés d’un trencaclosques”, diu Taulé. Precisament, la Fundació Arqueològica Clos ha anunciat que prepara una

Nova York té molts noms identificatius. Miles Davis, Los Ramones, Truman Capote, Andy Warhol... Però Nova York és Shakespeare. “El bard torna a Central Park”, proclamen. Després del parèntesi del 2020 per la pandèmia, el primer des que el 1962 va arrencar aquesta iniciativa, el Delacorte Theater acollirà aquest estiu una altra vegada la temporada estival Shakespeare in the park ./ Francesc Peirón

REPORTATGE DE SHAKESPEARE A NOVA YORK A

www.lavanguardia.com/cultura