Kafka es vacuna

Anècdota relacionada amb la vacuna. Dimecres al migdia rebo aquest missatge per SMS: “Formes part d’un dels col·lectius convocats a vacunar-se contra la Covid-19. Demana la teva cita per rebre la vacuna aquí: vacunacovid.catsalut.gencat.cat”. És una gran notícia, penso. I que l’administració tingui aquest to col·loquial i em tracti de tu em fa sentir més jove. Com que tinc un telèfon sense connexió a internet, intento accedir al link a través de l’ordinador. El link, però, em desvia cap a un altre link en què no sé trobar la pestanya per, seguint les instruccions de l’SMS, demanar cita per l’anhelada vacuna.

Ho atribueixo a la meva incapacitat informàtica i, sentintme culpable, telefono al 061. Un robot m’informa que la conversa serà enregistrada. El meu interlocutor, atent i educat, em demana que m’identifiqui. Sense acabar d’escoltar el que li explico, diu que m’he de connectar directament des del mòbil. Quan l’informo que no puc perquè el meu mòbil no té internet, em diu que és l’única manera, i que si no puc fer-ho, miri de trobar algú que em deixi el seu mòbil per, amb la meva targeta, fer la connexió. Al·lucino. L’operació em faria sentir com un narcotraficant malabarista de mòbils i, per principis, ho descarto. Li explico que m’estranya que no hi hagi un sistema que faciliti demanar cita a través de l’ordinador. L’interlocutor fa una consulta. Pausa. Agreixo que no soni la musiqueta de, posem per cas, El puente sobre el río Kwai. En acabat l’interlocutor torna, lleugerament desorientat. Admet que, en efecte, el link que m’han enviat remet a una altra web sense accés a demanar cita.

Contrariat però sense perdre la calma (les persones que atenen les trucades del 061 no són responsables de les incongruències del sistema), li pregunto si, per favor, podria fer una consulta per esbrinar si existeix alguna web de la Generalitat a través de la qual es pugui demanar cita per ordinador. Pausa. Cada vegada més incòmode, l’interlocutor m’explica que no me la pot donar. “¿Per què?”, pregunto. “Em diuen que perquè aleshores es col·lapsaria”, respon obrint una escletxa de misteri. I afegeix que el millor que puc fer és esperar que em tornin a convocar i que aleshores sí –ho suposa– que el link serà operatiu. Li pregunto si li sembla eficaç aplicar aquest mètode (una mera suposició) i ell em diu que ho lamenta molt però que no pot dir-me res més en un to que denota una infinita fatiga existencial (el reconec perquè és el mateix to amb què sovint em parlen les persones que més estimo). Dedueixo que el sistema deu estar col·lapsat. Més tard, de matinada, hi torno a entrar i trobo la web operativa. Demano cita. Rebo la clau d’accés per SMS. La introdueixo. El sistema m’ofereix centres de vacunació a Tremp, Berga i Barberà del Vallès. Faig un segon intent. Finalment, el sistema em proposa un CAP de Barcelona. Tinc hora per avui.

Les persones que atenen les trucades del 061 no són responsables de les incongruències del sistema