Javier Ruibal presenta el seu nou àlbum al festival Barnasants

Des d’El Puerto de Santa María, Javier Ruibal explica que està suportant el coronavirus amb el millor esperit possible. Fa mesos que el trobador gadità porta als escenaris la seva última obra, l’àlbum Ruibal, concebut i compost durant el confinament, acompanyat pels seus fills Javi, a les percussions, i Lucía, al ball. Avui el festival Barnasants l’acosta al teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat (20 h).

Una trobada familiar en plena pandèmia. “Fem un homenatge al que feien aquells vells titellaires, que anaven de plaça en plaça explicant històries, amb una escenografia mínima però amb molt amor per l’ofici”, assenyala.

“Quan comença el confinament –explica–, jo estava totalment sol a casa, i per això titulo el disc Ruibal. Hi soc jo amb mi mateix en essència, molt concentrat a protegir-me de l’estat de depressió exterior, bolcant en la meva feina, tractant cada tema com no ho havia fet mai. Sent sincer i fent una catarsi de la meva vida, però aportant-hi un toc d’humor. Volia un disc sonorament net. Només amb la meva veu, la meva guitarra i els meus papers, que s’assemblés tant com fos possible a la manera com es va compondre cada tema i amb l’estat d’ànim corresponent. O sigui que li vaig dir al meu fill, que ha produït els meus últims cinc àlbums, que no volia murs sonors ni res per l’estil, sinó claredat i que ho poguéssim fer ell i jo sols. I la tercera pota que sosté això és Lucía, que entra i surt a ballar en algunes de les peces”.

Per Ruibal, la pandèmia “ens ha posat a prova a tots, que ens pensàvem que ja vivíem en el futur, i resulta que tenim la mateixa vulnerabilitat que a l’edat mitjana. Jo m’estava en un pis on la distància màxima eren 18 passes, i de 18 en 18 anava escrivint les cançons mentre feia els exercicis. I totes les lletres les escrivia al telèfon. Va ser una situació molt exigent”.