La Vanguardia (Català-1ª edició)
Gasol vol l’Eurolliga
“És el títol que em falta”, diu el de Sant Boi, ambiciós en la presentació
Per llegir el palmarès de Pau Gasol val la pena demanar un cafè i asseure’s en una butaca per gaudir-ne amb calma. El bàsquet és un esport col·lectiu, de manera que és recomanable començar amb els títols. Lliga ACB, Copa del Rei, Mundial, Mundial júnior, Europeu, medalles olímpiques, anells de campió de l’NBA... Assolit aquest punt encara no toca aixecar-se. Arriba el torn dels reconeixements individuals: MVP diversos, All-Star... Impressionant. Ningú a la història del bàsquet espanyol no és capaç de lluir tal tirallonga d’èxits. Però la comoditat de la butaca i la intensa aroma de cafè no impedeixen d’adonarse d’un petit però important buit en la llista: el marcador d’Eurolligues continua a zero.
Una inoportuna apendicitis va privar Gasol de participar en els playoffs de l’Eurolliga contra la Benetton el 2001, el seu últim any al Barça, quan el conjunt blaugrana semblava embalat cap al triplet. Una operació que va deixar una espina clavada al mateix jugador i a tota l’afició blaugrana: la seva absència es va traduir en l’eliminació europea, però això no va impedir que fes una temporada magnífica guanyant Lliga i
Copa abans d’anar-se’n a Memphis. Gasol (Sant Boi, 1980) va ser presentat ahir oficialment com a nou jugador del Barça, exactament un mes després que s’anunciés el fitxatge, i no va amagar quin és el gran objectiu en aquesta segona etapa com a blaugrana: “La meva aspiració és ajudar aquest equip a guanyar l’Eurolliga: és el títol que em falta”.
Assegut en un tamboret al centre del parquet del Palau, vestit amb un immaculat vestit blau, una camisa blanca i una corbata fosca, Gasol pronunciava aquestes paraules sota l’atenta mirada de Sarunas Jasikevicius, assegut a segona fila al costat dels tres capitans del Barça: Pierre Oriola, Nikola Mirotic i Ádám Hanga. Tots són conscients de la pressió que tenen a sobre i que tornar a assaborir la glòria europea és la gran obsessió per al bàsquet blaugrana, de manera que l’arribada d’un pivot de l’experiència del de Sant Boi ha estat rebuda amb els braços més que oberts.
La cautela i la prudència han marcat tots els passos del jugador d’ençà que va fitxar pel Barça.
Cap de les parts no vol fer cap pas abans d’hora i cada etapa es medita i, també sigui dit, es manté bastant en secret. Gasol fa més de dos anys que no juga i un pas en fals podria ser fatal. “En tot aquest temps he après a relativitzar les coses i a valorar estar amb la gent que estimo. Però sobretot a no donar res per descomptat”, reflexionava durant l’acte, impecablement organitzat pel Barça i dut a terme amb igual encert, serè i emotiu alhora.
Però la realitat del present mostra moltes més llums que la foscor del passat. El peu de Gasol està responent “bé” a l’augment en les càrregues de treball. Fa dies que fa part de l’entrenament amb la resta del grup. Cada sessió uns minuts més, i l’esperadíssim debut sembla proper. “Estic progressant bé, seguint amb el pla. Espero jugar aviat, tots ho estem desitjant, però no em faig il·lusions, intento anar dia a dia”, exposava el gran de la nissaga Gasol. No hi va poder ser el seu germà Marc, ficat de ple en el tram final de la fase regular de l’NBA amb els Lakers, però sí el petit, l’Adrià, que va acompanyar els seus pares, l’Agustí i la Marisa. Sota els aplaudiments dels presents, van aparèixer després la seva dona Catherine, amb la seva filla Elisabet Gianna a coll, per fer-se una fotografia familiar amb la samarreta del dorsal 16. Una bonica estampa.
Gasol, que va assegurar que no descarta “res” en relació amb continuar en actiu després dels Jocs, vol posar la cirereta a la seva carrera: “No volia retirar-me amb una lesió greu. Vull acabar gaudint-ne, per això soc aquí”. Abans d’acabar l’acte, es va vestir de curt per sotmetre’s a una sessió fotogràfica. Imatges que van evocar un passat gloriós. Però el present el marca l’Eurolliga. Per a Gasol i per al Barça.