La Vanguardia (Català-1ª edició)
La peticions d’atur als EUA cauen al nivell més baix en era de pandèmia
El mercat laboral dels Estats Units dona senyals de vida i avança cap a la recuperació.
El nombre de peticions de subsidis d’atur va baixar la setmana passada a 684.000, quan la previsió era de 735.000. Això significa una caiguda de gairebé 100.000 respecte al nivell més baix dels set dies previs. Des de mitjans de març no s’havia baixat de 700.000 i aquest és el nivell més baix des que va començar l’impacte de la pandèmia fa un any.
Una altra visió encoratjadora. Les dades publicades aquest dijous pel Departament Laboral representen també la primera vegada en què el total de peticions de subsidi és per sota del rècord de reclamacions en l’època anterior a la covid. Aquella marca va ser de 695.000 l’octubre del 1982. El president Joe Biden va subratllar aquesta caiguda a nivells prepandèmia.
Hi va haver unanimitat entre els analistes econòmics que aquestes xifres són un senyal que es va en la direcció correcta.
Aquesta passada setmana va mostrar que el mercat laboral està guanyant tracció enmig dels agressius estímuls d’1,9 bilions de dòlars. Els experts van coincidir a entreveure millores amb l’expansió de les vacunes –uns 2,5 milions de dosis injectades al dia i prop de 100 milions de persones que han rebut almenys una punxada– i el retrocés en els contagis, defuncions i hospitalitzacions, circumstàncies que influeixen de manera directa en l’aixecament progressiu de les restriccions als negocis.
Al febrer es van crear 379.000 ocupacions, xifra que podria estar en 500.000 en el següent informe, una vegada acabi el mes de març.
“La recuperació està agafant velocitat de nou i es compta amb totes les condicions per a un enlairament real i explosiu per a l’estiu, quan tenim l’esperança d’assolir un llindar de vacunació alt”, va afirmar Julia Pollak, de ZipRecruiter.
“Encara necessitem unes poques setmanes més per oficialitzar la recuperació, però les peticions d’atur han d’anar de manera accelerada cap avall”, va assenyalar en una nota als seus clients l’economista Robert Frick.
Aquestes dades laborals estan en sintonia amb les conclusions a les quals va arribar la Reserva Federal
fons perdut a autònoms i pimes sota la supervisió d’Hisenda.
El portaveu de Podem, Pablo Echenique, va aprofitar el seu torn per reiterar l’“intens debat de sempre entre aquells de dins del Govern que volen tornar com més aviat millor a la mal anomenada austeritat i els cabuts”, incloent-hi el seu partit. Feia així al·lusió al fet que la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va qualificar així el vicepresident de Drets Socials, Pablo Iglesias, dies enrere als passadissos del Congrés.
La diputada del PP Elvira Rodríguez va lamentar que siguin les comunitats autònomes les que hagin d’executar la gestió comprovant “factura a factura”. Segons la seva opinió, “el problema del repartiment territorial es resoldria amb crèdits ampliables”.
Per a María Muñoz, de Ciutadans, es tracta d’un sistema de repartiment “clarament ineficaç”, amb mesures que segons el seu parer “només ajornen el desastre”. “Arriben no tard, tardíssim”, va retreure Ferran Bel, del PDECat, en assenyalar que sectors amb pèrdues del 40% i el 50% es queden fora per obviar-se que les restriccions no s’han adoptat de forma global, sinó territorialment. Per a Idoia Sagastizábal, portaveu econòmica del PNB, el decret és “una gerra d’aigua freda”, ja que els ajuts “ni són clars, ni s’adapten a la realitat territorial”.
Fins i tot partits que van donar suport als ajuts van criticar ahir la norma. Va ser el cas d’Ana Oramas, de Coalició Canària, que va assegurar que “moltes pimes ja s’han quedat al camí”. O Inés Sabanés, d’Equo, que va qualificar d’“incomprensible” l’actitud del PSOE quan en altres països menys dependents del turisme “ja s’han aprovat ajuts directes”.
El portaveu de l’ERC, Joan Capdevila, va qualificar el decret de “dolent, matusser, prepotent i gens dialogat”. Malgrat això, Esquerra li va donar suport “per responsabilitat amb l’economia real de pimes i autònoms”.
ERC dona suport al decret, però el qualifica de “dolent, matusser, prepotent i gens dialogat”