La Vanguardia (Català-1ª edició)
La compra d’habitatges de luxe per estrangers, en màxims històrics
Van adquirir el 7% de les cases de més de 500.000 euros venudes a Espanya
Ni el Brexit, ni la pandèmia, ni la impossibilitat de viatjar amb llibertat no van coartar l’interès per comprar cases entre els inversors més adinerats de fora d’Espanya. El 2020, el percentatge d’estrangers que van adquirir un habitatge de més de 500.000 euros va assolir el 7% del total en aquesta categoria d’actius, el nivell més alt des del 2013, any des del qual el Col·legi de Registradors d’Espanya recull aquestes dades per seguir la pista a la legislació aprovada aquell any, que permetia aconseguir la nacionalitat espanyola comprant un habitatge, la coneguda com a golden visa.
Les dades d’aquest últim any, recollides a l’anuari del Col·legi de Registradors que es va publicar ahir, mostren que aconseguir la nacionalitat no va ser la motivació principal de compra, ja que només el 34,28% dels compradors d’habitatges d’alt nivell van ser no comunitaris, davant un 65,72% de comunitaris, 2013 que no necessiten la golden visa per viure a Espanya.
La dada reflecteix l’atractiu del mercat espanyol com a destinació turística dels europeus més acabalats, però aquest dinamisme comprador és una rara avis en l’activitat del mercat immobiliari.
Fins i tot si entre els compradors forans s’obre el focus al total d’habitatges que van adquirir el 2020 s’observa una caiguda total del 25%. Durant el 2020, van tancar 47.500 operacions, la qual cosa suposa un 11,3% del total de les compravendes registrades al país davant el 2019, quan van protagonitzar 63.000 operacions, que van suposar el 12,6% del total de les registrades aquell any.
Les comunitats autònomes amb més pes de compra per estrangers tornen a ser les principals destinacions turístiques, malgrat la incertesa de la pandèmia. Les Balears se situen al capdavant amb el 29,6%, seguides de la Comunitat Valenciana (23,3%) les Canàries (22,8%) i Múrcia (18,5%).
Per nacionalitats, els britànics continuen destacant com els estrangers més actius. L’any en què es va fer realitat el Brexit, ells van tancar el 13,05% del total d’operacions de compravenda d’habitatge per part d’estrangers, seguits de francesos (8,16%) i alemanys (6,74%).
Entre els compradors nacionals, les dades dels registradors constaten el que diferents estudis al llarg de l’any han anat reflectint. El 2020 ha estat un any d’intensa caiguda. Es van registrar 149.989 compravendes, un 16,7% menys que el 2019. L’impacte més alt el va patir l’habitatge de segona mà, que va caure un 18,7%, mentre que el nou va resistir una mica més bé i la caiguda es va frenar en el 7,3%.
El 2020 també va ser l’any en què el confinament va desencadenar el
La compravenda d’habitatge a Espanya va caure un 17% i les hipoteques subscrites van baixar un 5,8%
desig d’adquirir habitatges més grans. Per això, el 52,2% de les compravendes de l’últim any han tingut una superfície superior als 80 m², davant el 50,5% de l’any 2019. En la resta de mides analitzades a l’informe, es van registrar menys compravendes que en anys anteriors.
Pel que fa a la modalitat de compra, les hipoteques van baixar un 5,8%. D’aquestes sols un 5,5% van ser formalitzades per estrangers, prop de 19.000 hipoteques, per sota de les 23.000 del 2019.