Raons sense energia

La il·luminació més eficient permet estalvis d’un 90%, amb la qual cosa cauen els arguments que justificaven la controvertida mesura

La gran justificació que va servir per introduir un canvi horari als anys setanta del segle passat va ser la necessitat d’estalviar energia. Les tardes més llargues i amb més llum natural a l’estiu evitaven la il·luminació artificial. Però ja no es pot justificar el manteniment d’aquest canvi horari per raons energètiques. Ho diuen tots els experts.

Durant anys es va considerar que els avantatges en l’estalvi energètic que comportava el canvi horari superaven els inconvenients derivats de l’alteració horària (molèsties, dificultats per agafar el son...). Tot i això, “avui dia l’estalvi energètic que s’obté és petit, i aquest argument perd pes en la balança amb relació a les molèsties que provoca”, explica Joan Josep Escobar, cap de la divisió de gestió energètica de l’Institut Català d’Energia (Icaen).

“El més lògic seria mantenir un horari únic durant tot l’any, i Europa ens farà triar entre el de l’estiu i el d’hivern. Els estats hauran de decidir, però aquesta tria ja no és una qüestió energètic, sinó de la reforma horària global per mirar d’ajustar la nostra activitat a l’horari solar”, afegeix Escobar.

El 2011 l’Icaen estimava que el canvi horari permetia estalviar uns 30 milions d’euros a l’any: uns 10 euros per llar a Catalunya. L’estalvi s’aconseguia gairebé exclusivament en el sector domèstic, i en l’horari d’estiu, ja que, entre març i octubre, les jornades de tarda són més llargues i s’allarga la il·luminació natural. Tot i això, aquests estalvis d’energia ja no tenen lloc, ja que aquests anys el sector de la il·luminació ha viscut una gran transformació.

Fa una dècada predominaven les bombetes incandescents o halògenes, d’elevat consum energètic. Tot i això, el 2012 es va prohibir la fabricació de llums incandescents, i entre el 2016 i el 2018 es van retirar les halogenades. El 2016, menys d’una quarta part de les bombetes utilitzades en la il·luminació domèstica eren llums led (de molt baix consum) a Catalunya, mentre que els últims anys s’han generalitzat les bombetes de baix consum i les led, de baixíssim consum.

Ha millorat clarament l’eficiència. “Per donar el mateix rendiment, les noves bombetes consumeixen vuit vegades menys que les incandescents o les halogenades”, assenyala Escobar.

Aquesta revolució va fer que el 2017 a Catalunya ja s’estimés que l’estalvi econòmic anual s’havia reduït a la meitat (14 milions). “I ara podríem estar a la meitat de la meitat (uns 7 milions); és a dir, l’estalvi del canvi horari seria de només uns dos euros a l’any per llar”, explica Escobar.

Per tot això, en la decisió sobre si s’ha de mantenir o no el canvi horari ja no pesen tant les raons d’estalvi d’energètic, sinó que n’hi intervenen d’altres, relacionades amb la reforma horària, la conciliació familiar i altres qüestions referides als interessos dels diferents sectors econòmics que es poden veure beneficiats o perjudicats.

Tot i això, Escobar matisa que, amb els horaris actuals, per obtenir aquest minúscul guany de dos euros per llar a l’any s’hauria de mantenir el doble canvi horari, això és, repetir l’activació de les manetes del rellotge a l’octubre perquè si no, a l’hivern, a les 9 o les 9.30 hores estaríem treballant a les fosques i caldria il·luminació elèctrica.

José Enrique Vázquez, president del Grup de Gestors Energètics, coincideix que no hi ha motius d’estalvi energètic per mantenir la mesura. “El canvi horari es justificava adduint l’estalvi d’il·luminació artificial, sobretot a la llar i en l’enllumenat públic; però les led ho canvien tot. El consum energètic de la il·luminació ha baixat un 90%”, diu.

“Mantenir aquesta mesura, des d’aquesta òptica, no té sentit”, enfatitza. Vázquez reclama una adaptació horària pensant a aprofitar al màxim la llum natural per afavorir la producció d’energia solar fotovoltaica de manera instantània i per a l’autoconsum, i això per a ell suposa apostar per un únic horari, el d’estiu. “El canvi que va tenir lloc als anys setanta ja no té cap sentit”, recalca.

Les receptes per estalviar energia són clares: electrodomèstics eficients, control de la temperatura de confort i millorar els aïllaments. I a l’estiu, cortines, persianes, ventilació creuada...

El guany és insignificant: dos euros per llar a l’any, segons l’Institut Català d’Energia