L’Espanyol és millor contra 11 i contra 10

Malgrat les baixes, els blanc-i-blaus confirmen la recuperació remuntant l’1-0

L’Espanyol és tan poderós en aquesta Segona Divisió que no nota que li faltin jugadors convocats per seleccions. No hi eren Pedrosa, Puado (dos dels golejadors de l’últim partit), Bare ni Vargas. Però és que ni tan sols va trobar a faltar Raúl de Tomás, que va començar a la banqueta. L’equip de Vicente Moreno ha fet un salt a la classificació encadenant el segon triomf consecutiu i sumant la vuitena jornada sense conèixer la derrota. Amb la ratxa ha fet un pas de gegant: ha empatat els punts del Mallorca i ha obert un forat de cinc punts sobre l’Almeria. Això sí, amb un partit més. Però ha encarrilat la temporada.

A Castalia els blanc-i-blaus van donar continuïtat al gran partit contra el Logronyo. Va ser millor contra onze i contra deu. I el que és més important: va ser superior quan anava per sota al marcador i ho va ser quan ja havia capgirat el resultat.

Va fer el més difícil, que és sobreposar-se a un error propi monumental, a la certa sensació d’injustícia pel penal xiulat i a haver d’atacar un equip que es mostra molt còmode tancat a prop del porter. Perquè si el Castelló de Garrido hagués pogut triar un inici de partit hauria volgut començar amb un penal a favor per posar-se al davant.

L’error de Cabrera va ser colossal. L’uruguaià, després de rebre del porter, va voler regatejar Ortuño, que tenia a sobre. La temeritat va acabar com s’intuïa. El davanter del Castelló li va prendre la pilota, va entrar a l’àrea i va caure quan va notar el mímim contacte. L’àrbitre va xiular ràpidament i el VAR no el va corregir, per bé que ell tot just havia molestat l’atacant. L’esquerrà Marc Mateu no va desaprofitar el regal.

El Castelló, equip de la zona humil, es va fer enrere. Amb prou feines havia rebut un gol les últimes quatre jornades. Tenia confiança en la defensa, però es va enfonsar massa a prop de Whalley. Va deixar pensar i jugar còmodament els migcampistes visitants. I l’Espanyol ho va fer pagar no car, sinó caríssim.

Entre Melamed, Melendo, Embarba i Darder van donar una lliçó de moure la pilota, de trobar el jugador lliure, d’obrir el joc a les bandes i de crear arribades contínues a l’àrea rival. Els petits de l’Espanyol no es van posar nerviosos pel resultat ni perquè les primeres ocasions no van entrar.

Cada vegada el Castelló estava més penjat del travesser i els refusos eren més inversemblants. Es van succeir els córners. Fins que en un, Embarba va penjar al primer pal i David López va saltar més que ningú per empatar amb potència.

Per si el guió no estava prou clar, l’expulsió de Iago Indias passada la mitja hora per dues grogues ho va fer més meridià. Els castellonencs van cedir tota la iniciativa i l’Espanyol és dels que sap què cal fer amb la possessió. Nico Melamed va sobrat de futbol. El mitjapunta va cedir a Darder perquè marqués el segon abans del descans.

L’inici de la segona part va confirmar les tendències, sobretot perquè l’entrada de De Tomás per Dimata encara va dotar de més grapa els periquitos. Tot just començar, el davanter madrileny va xutar dues vegades per avisar. A la tercera va fer una jugada que va acabar amb una centrada al segon pal, on va aparèixer Darder i no va perdonar.

El Castelló va abaixar els braços, mentre que per al balear, que no havia fet mai un doblet, podria haver estat un partit per recordar. Se n’hauria pogut anar de Castalia amb un hat-trick si el VAR no hagués anul·lat l’1-4 després d’un xut de Fran Mérida que va rebotar en ell. Però tenia un peu massa avançat.