La Vanguardia (Català-1ª edició)
La batalla per les llibertats
El Govern britànic utilitza la pandèmia per retallar el dret a protestar
Boris Johnson va dir una vegada que es menjaria el carnet d’identitat abans de permetre que els britànics estiguessin obligats a tenir-lo. Boris Johnson va dir una altra vegada que el seu heroi és Larry Vaughn, l’alcalde d’Amity a la pel·lícula Tauró, que va deixar obertes les platges de la fictícia localitat nord-americana malgrat la presència d’un esqual. No és que la seva paraula sigui especialment de confiança, però és clar que els instints llibertaris de què presumia s’han esfumat.
El nou Boris Johnson, el que és primer ministre amb majoria absoluta, ha estat greument malalt de la covid i atribueix al Brexit l’èxit de la campanya de vacunació al Regne Unit, s’ha tornat autoritari, fins i tot més del que és habitual en els polítics quan degusten el poder. Lluny de menjar-se el DNI, accepta que els pubs (quan tornin a obrir el 12 d’abril) puguin exigir als clients un passaport de vacunació amb el seu historial sanitari o un test negatiu abans de permetre’ls el sacrosant dret de prendre’s una pinta de cervesa. I, al contrari que el seu ídol Vaughn, ha imposat en resposta a la pandèmia un dels confinaments més durs d’Europa, amb els restaurants, bars, cinemes, teatres i comerços no essencials clausurats des d’abans del Nadal (tot i que en aquestes terres l’autoritarisme estatal té un límit, i ni tan sols hi ha tocs de queda nocturns ni tampoc s’estableix l’obligació de portar la mascareta a l’aire lliure).
Johnson, amb la complicitat del Labour, ha aconseguit que els Comuns prorroguin sis mesos més, almenys fins a l’octubre, els poders d’emergència de l’Estat per afrontar la crisi sanitària. I de passada ha començat a tramitar al Parlament una polèmica llei per fer més severes les sentències, limitar el dret a protestar i manifestar-se, i donar el vistiplau perquè la policia utilitzi la força contra els qui desobeeixin les seves ordres.
“Els estats tenen una tendència natural a acaparar poders i reduir les llibertats de la població, i les situacions de por col·lectiva constitueixen un escenari ideal perquè ho facin. Molts ciutadans (així ho confirmen les enquestes) estan disposats a sacrificar els seus drets civils a canvi de seguretat. Als qui s’han perdut amb el pretext de l’11-S i el terrorisme islàmic ara s’hi afegiran els que es perdran amb l’excusa de la pandèmia. Per un govern no hi ha res millor que una població emmordassada i temorosa, que en comptes de protestar es quedi quieta a casa”, diu el sociòleg John Sexton.
La nova llei de Policia, Delinqüència i Sentències, un document de tres-centes pàgines que s’està tramitant als Comuns, endureix els càstigs a violadors i impedeix la reducció de les penes de presó als culpables de crims sexuals. Però el seu autèntic propòsit és fer més difícil les protestes de carrer, ja sigui per causes mediambientals (com quan el moviment Extinction Rebellion va bloquejar durant dies el pont de Waterloo), o contra l’ús excessiu de la força (com els saquejos i enfrontaments al barri londinenc de Tottenham el 2011 després de la mort en mans de les autoritats de Mark Duggan, un home negre), o pel dret de les dones a passejar sense por per les ciutats (com la de fa
PODERS ADDICIONALS Una nova legislació permetria a la policia impedir una protesta si és “massa sorollosa”
ATAC PREVENTIU L’Estat vol dificultar les protestes d’índole racial, mediambiental i contra el colonialisme
un parell de setmanes a Clapham després de l’assassinat de Sarah Everard per un agent de Scotland Yard), o en el context del moviment woke (com el que a Bristol va portar a fer caure i llançar al port l’estàtua del mercader esclavista colonial Edward Colston).
“Tony Blair va justificar en l’amenaça terrorista la tramesa de tancs a l’aeroport de Heathrow i la suspensió de l’habeas corpus perquè la policia pogués tenir sospitosos sota la seva custòdia durant setmanes sense necessitat de presentar càrrecs”, recorda l’activista per la defensa dels drets civils Stanley Biggar. I tot i que algunes d’aquelles mesures van quedar revocades amb el temps, la gent va acceptar com a normal la prohibició de portar líquids als avions o passar agressius controls de seguretat. Ara l’Estat torna a la càrrega, i les llibertats que es perdran per culpa de la pandèmia desapareixeran potser per sempre. N’hi ha que s’hi resisteixen, però la majoria pensa que anar amb la boca tapada o haver de provar que s’està vacunat per viatjar o anar a un espectacle són sacrificis assumibles”.
Entre els nous poders de la policia que preveu la llei en qüestió fi
cap. La policia, en un intent de captar la simpatia popular, va dir que tres agents tenien ossos trencats, però posteriorment va haver de rectificar i admetre que no n’hi havia per a tant.
Inicialment l’oposició laborista havia decidit abstenir-se quan es voti definitivament la llei (ara està sent debatuda als comitès parlamentaris), però ha fet marxa enrere i ara s’hi oposa. També ho fan figures del Partit Conservador com l’ex-primera ministra Theresa May, que Johnson va enderrocar en el seu camí cap al 10 de Downing Street. Però els més ferms defensors de les llibertats són diverses desenes de diputats de l’ala llibertària tory, la majoria d’ells brexiters furibunds, que eren contraris a la burocràcia excessiva i l’aversió al risc de la Unió Europea, i també ho són a l’Estat mainadera en totes les seves expressions i a l’obsessió per tenir lligada a la ciutadania amb una corretja. Ara demanen de tornar com més aviat millor a la normalitat, a poder viatjar sense condicions, anar de compres i als pubs, i estimular l’economia aprofitant l’èxit de la vacuna, que les persones vulnerables estan immunitzades i els hospitals ja no estan saturats, en comptes d’adoptar pràctiques draconianes que el govern britànic, a Rússia i la Xina, consideraria violacions dels drets humans. I que Johnson sigui més com l’alcalde d’Amity.