El bloqueig del canal de Suez reforça l’esperança de Rússia en la ruta àrtica

Si el gel es continua fonent, d’aquí quatre anys es pot triplicar el transport pel nord

Encara que el volum de mercaderies de la ruta marítima del Nord sigui molt modest i no es pugui considerar ara com ara una alternativa real al comerç mundial, Rússia veu en l’actual bloqueig del canal de Suez un motiu per continuar impulsant el desenvolupament d’un camí que el desglaç i el canvi climàtic poden convertir en realitat en un futur no gaire llunyà. Per aquesta ruta Moscou exporta actualment gas natural liquat als seus clients asiàtics, una activitat que espera multiplicar la pròxima dècada.

El bloqueig del canal egipci mostra a Rússia que és necessari continuar apostant per la ruta que corre paral·lela a la seva costa de l’Àrtic. Nikolai Korchunov, ambaixador i alt funcionari del Consell Àrtic de Rússia, ha assegurat que és “necessari pensar com organitzar de manera efectiva el transport i desenvolupar alternatives al canal de Suez, sobretot la ruta del Nord”.

Enviar les mercaderies per aquesta ruta permet retallar el viatge entre Àsia i Europa en un 40%, 15 dies, el que evidentment suposa també un considerable estalvi econòmic. Amb 5.000 quilòmetres entre el mar de Barentsz i l’estret de Bering, és el pas més curt entre Europa i Àsia.

Korchunov suposa que a causa de l’incident amb el portacontenidors Ever Given, la demanda del gas rus àrtic augmentarà a curt i mitjà termini.

Si el gel es continua fonent, d’aquí quatre anys Moscou espera triplicar el transport per aquesta ruta i assolir els 92 milions de tones. Gens comparable als més de mil milions de tones que va veure passar el canal de Suez el 2020. Però molt esperançador si tenim en compte que fa pocs anys no hi havia res.

Per competir amb les rutes de navegació tradicionals, Rússia ha de completar abans dues tasques principals: garantir la seguretat i superar el principal obstacle natural, el gel, que no permet navegar sense trencaglaç tot l’any.

Pel que fa a la primera, Rosatom durà a terme fins al 2024 un estudi de 300.000 quilòmetres del fons marí de la ruta per garantir la seguretat de la navegació per l’Àrtic, va explicar la passada setmana al fòrum Ports de l’Àrtic, celebrat a Arkhànguelsk, Vladímir Pánov, vicepresident de la Comissió Estatal per al Desenvolupament de l’Àrtic.

Alguns experts pensen que després del que ha passat les companyies navilieres seguiran amb interès el que passa al nord de Sibèria. “Creiem que la situació al canal de Suez canviarà seriosament la logística global i l’actitud dels transportistes davant el potencial de la ruta marítima del Nord com a alternativa. Tan aviat com la seguretat, la regularitat i l’eficiència econòmica d’aquesta ruta es confirmin, la demanda canviarà”, va dir Aleksandr Nekliúdov, director general de Rusatom Cargo, que forma part de la corporació Rosatom.

Pel que fa al gel, Rússia té un aliat en el canvi climàtic. Però afegeix la seva pròpia tecnologia.

Perquè aquesta ruta sigui alternativa, Moscou necessita seguretat i navegabilitat durant tot l’any

Dos metaners russos, el Christophe de Margerie iel Nikolai Yevguénov, van completar la ruta entre el port de Sabetta (a la península de Yamal) i el cap de Dezhniov, a l’estret de Bering, al gener sense ajuda d’un trencaglaç addicional, com passava fins aquell moment en aquella època de l’any. Aquest viatge demostra que amb vaixells de transports potents, el pas pot arribar a ser navegable tot l’any.

A Rússia esperen que aquesta via de transport contribueixi al comerç intern i l’extern.

A Kamtxatka, on la indústria pesquera s’està orientant del mercat xinès a l’europeu, confien que el 2024 la navegació sigui possible tot l’any. “El cost final es pot reduir significativament”, explicava a començaments de mes el seu governador, Vladímir Sólodov, segons el portal Kam24.

El 2020 Rússia va exportar per la seva ruta de l’Àrtic gairebé 33 milions de tones de gas natural, 1,5 milions més que un any abans. Per al 2024, el Kremlin ja vol augmentar el volum fins als 80 milions, i arribar als 130 l’any 2035.

Amb aquestes perspectives, l’augment de la demanda de transport per la ruta russa “pot passar en un futur pròxim”, va apuntar Nekliúdov.