La Vanguardia (Català-1ª edició)
El judici per la mort de George Floyd entra en la fase clau sota suspicàcies
La vista oral contra el policia Chauvin, nou termòmetre racial als EUA
Molts negres de Minneapolis expressen poca confiança que el veredicte sigui “culpable”.
Diuen que ja han vist moltes vegades aquesta mateixa pel·lícula, en què el policia blanc se’n surt de franc i el negre, a més de criar malves, en surt encara més mal parat, torna a morir un cop mort.
Aquest dilluns entra en la fase clau el judici contra l’agent Derek Chauvin, blanc de 44 anys. El seu genoll va pressionar més de nou minuts el coll del negre George Floyd –“no puc respirar”, va suplicar– el 25 de maig, en una cruïlla de la ciutat de Minnesota i a la vista pública per un vídeo gravat per un transeünt. Aquesta imatge va córrer pel món.
La fiscalia i la defensa plantejaran els respectius arguments en una vista oral retransmesa, després de concloure la selecció del jurat. La fase de testimonis arrenca sota suspicàcies a causa de l’aparició d’una prova d’allò més sorprenent, segons va subratllar Paul Butler, professor de Dret a la Universitat de Georgetown.
La policia va registrar a l’agost el cotxe de Floyd i el de la patrulla on el van traslladar sense trobar cap substància. Eric Nelson, lletrat principal de Chauvin, va requerir al desembre que es repetís. Aquesta vegada van trobar restes de metamfetamina i de fentanil al primer vehicle i rastres de droga al segon, amb l’ADN de Floyd.
No hi ha cap explicació per aquesta diferència en els resultats quan idèntics experts policials van revisar els dos cotxes en uns mesos i després de la petició de l’advocat de l’acusat, precisament un policia. Aquesta troballa sorpresa ha resultat determinant perquè el jutge Peter Cahill, que dirigeix el judici, acceptés una prova que abans havia descartat i que pot ser crucial.
El magistrat havia negat que la defensa al·ludís i presentés el vídeo d’una detenció de Floyd el 2019, perquè podia crear prejudicis contra la víctima amb una cosa que no tenia relació amb la innocència o culpabilitat de Chauvin.
Llavors també el van treure del cotxe a punta de pistola. Malgrat la tensió i la resistència, Floyd va entrar al vehicle de la patrulla. Allà els va dir que havia pres vuit pastilles d’un analgèsic opioide. Una ambulància el va traslladar a l’hospital. Li van diagnosticar una alta pressió sanguínia i una situació d’estar a punt de tenir un atac de cor. El canvi d’actitud del jutge és un èxit de la defensa del policia.
El lletrat Nelson argumenta que el maig del 2020 es va repetir aquella pauta. Que Floyd va ingerir substàncies i que la defunció no va tenir res a veure amb el genoll de Chauvin. La seva mort l’atribueix a una sobredosi combinada amb un historial de problemes vasculars i covid.
Aquesta és la clau: què és el que exactament va causar la mort? L’autòpsia va determinar que Floyd, de 46 anys, va morir per un atac de cor provocat per “la pressió exercida al coll” i ho va qualificar d’“homicidi”. El patòleg Andrew Baker va afegir que l’arterioesclerosi, la hipertensió i la malaltia cardíaca i les drogues van ser “altres condicions significatives”.
Per aconseguir una condemna pels tres càrrecs contra el policia –d’homicidi a assassinat, pels que afronta dècades de presó–, el fiscal haurà de convèncer els 12 membres del jurat que l’acció de Chauvin va ser “el factor causal” de la mort. L’acusació no ha de provar que la maniobra de l’agent va ser l’únic element que va propiciar l’òbit.
Floyd no és la víctima perfecta, però això no és el que es jutja en una
La policia troba rastres de droga al cotxe de Floyd quan mesos enrere ja el va registrar i no va trobar-hi res
vista oral que s’ha convertit en un termòmetre del canvi racial. Aquest cas, el primer que arriba a judici en l’era de Black Lives Matter, va originar les protestes més nombroses que es recorden des de la lluita pels drets civils. La comunitat afroamericana examinarà què significa la justícia després de molts casos en què els policies han estat exculpats després de matar negres: Michael Brown, Eric Garner, Breonna Taylor, Tamir Rice...
A l’estrada es jutjarà Chauvin –tres col·legues més tindran la vista oral a l’estiu–, que va confrontar Floyd per un suposat bitllet fals de 20 dòlars. Hi ha qui sosté que això no és un judici al sistema judicial dels EUA. Però moltes veus observen que un problema personal de Floyd s’ha convertit en un examen al racisme del país.