ES EL MOMENTO DE CAMBIARTE

el 1942 de 214 nens en un orfenat de Ieisk, a l’actual krai de Krasnodar, al sud de Rússia.

El Comitè d’Instrucció va obrir una investigació criminal sobre aquests fets el 2019, després d’estudiar els arxius de l’FSB.

Segons la investigació, els responsables de la matança van ser membres de l’Ek10a, un Einsatzkommando o grup d’extermini de nazis enviats a les zones ocupades. L’Ek10a va actuar amb gran acarnissament al sud de Rússia. Alguns dels seus integrants ja van ser castigats, però d’altres van fugir. Un dels sospitosos de formar part del grup és Helmut Oberlander, que té 97 anys i viu al Canadà. Alemany nascut a Ucraïna, durant la matança de Ieisk tenia 17 anys i treballava com a traductor.

Oberlander forma part de la llista de criminals del Centre Simon Wisenthal. Les autoritats canadenques van iniciar causa contra ell el 1994 i, després d’anys d’investigació i judicis, el 2017 li van retirar la ciutadania que li havien concedit el 1960. Moscou espera que sigui deportat.

Ell no ha negat mai que formés part del batalló, però assegura que va ser reclutat per força sent adolescent i que no va prendre mai part en les atrocitats.

Al nou expedient sobre “genocidis

Les investigacions inclouen la matança de 214 nens d’un orfenat i 27.000 jueus al sud de Rússia

contra els pobles de l’URSS” s’hi inclouen, a més, altres matances comeses durant la guerra a les regions d’Oriol, Pskov, Volgograd, Stàvropol o Crimea.

L’abril del 2020 el Comitè va obrir un nou cas per genocidi a la regió de Rostov del Don, on les tropes nazis haurien afusellat unes 30.000 persones el 1942 i el 1943.

Aquest cas inclou la investigació de l’extermini de jueus més important en el que avui és Rússia, ocorregut l’11 i el 12 d’agost del 1942 en una zona pròxima a la vila de Zmiévskaya. Els investigadors sospiten que Oberlander també devia estar implicat en aquests fets.

Les autoritats russes saben que a causa del temps transcorregut serà molt difícil portar davant els tribunals tots els responsables. Però això no vol dir que no s’hagin de treure a la llum. Encara que hagin mort, “els seus noms i crims s’han de fer públics”, va dir Bastrikin.

“El món sencer hauria de saber que la guerra es va lliurar també contra la població civil: nens, dones i avis”, deia al digital Gazeta.ru el general Mikhaïl Moiséiev, que presideix la Unió Russa de Veterans. Segons el diputat Aleksei Txepa, cal donar a conèixer els fets en detall per evitar que es repeteixin.