Atrocitats per no oblidar

Rússia agrupa en un sol expedient els crims nazis contra civils a la Segona Guerra Mundial

Una brigada de voluntaris que buscava enterraments de la Segona Guerra Mundial a prop del poble de Zhestiánaia Gorka (a l’óblast o regió de Nóvgorod) es va emportar una gran sorpresa el maig del 2019. Va trobar restes humanes, però no eren soldats ni eren sobre un camp de batalla. Havien descobert una fossa comuna de civils assassinats per comandos d’extermini nazis: 42 persones, incloent-hi tres nens i una dona embarassada.

Els últims anys, descobriments com aquest i la desclassificació d’arxius històrics de l’FSB (hereu del KGB), o els ministeris d’Interior i Defensa, han augmentat les investigacions sobre els crims de guerra comesos per les tropes nazis contra la població civil durant l’ocupació de l’URSS. No importa que hagin passat més de 75 anys des del final de la Segona Guerra Mundial. Rússia no vol que es perdin en l’oblit.

Per això ha agrupat totes les investigacions en un únic expedient, que inclou, entre d’altres, les matances de Zhestiánaia Gorka, on segons els arxius van morir més de 2.600 persones; o l’assassinat a sang freda de 214 nens en un orfenat de Ieisk, al mar d’Azov. El procediment comú per a totes aquestes investigacions portarà per nom “Cas sobre el genocidi dels pobles de l’URSS durant la Gran Guerra Pàtria”, com es coneix aquí la Segunda Guerra Mundial, va anunciar la setmana passada Aleksandr Bastrikin, president del Comitè d’Instrucció, que s’ocupa dels grans crims.

Bastrikin va recordar que els crims contra civils abans o durant una guerra no tenen termini de prescripció i es consideren crims de lesa humanitat, segons l’estatut del Tribunal Internacional de Nuremberg. La recent desclassificació d’arxius, que inclou investigacions dutes a terme després de la guerra i testimonis fins ara secrets, permetrà furgar en els detalls d’aquestes atrocitats.

Aquest és l’origen d’un dels casos més avançats i coneguts: la matança